Resultats de la cerca
Es mostren 2324 resultats
La substitució de conreus: l’exemple del Segrià
Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu poden arribar a…
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
Esparver cendrós
L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…
Sant Serni de Prats (Prats i Sansor)
Art romànic
Situació Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045913 S’hi arriba per la carretera local GIV-4033 que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya RMAE Història Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa Pratis De…
Sant Andreu de Tresponts (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les…
Castell de Claverol (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre de planta circular feta amb carreus força regulars, única resta del castell, aprofitada com a suport del dipòsit d’aigua de la població ECSA - J Bolòs És situat en una petita elevació, en un extrem del poble, que resta dalt d’un turó, damunt la plana de la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG342792 Hem d’anar fins al poble de Claverol Hi ha una pista asfaltada que hi porta des de la Pobla de Segur JBM Història El castell de Claverol és esmentat per primera vegada l’any 973 en la donació que el comte Ramon III de Pallars féu al monestir de Sant Pere de les Maleses del…
Castell Vell vescomtal (Barcelona)
Art romànic
El Castell Vell, situat a l’antiga plaça del Blat —anomenada des del segle XVII plaça de l’Àngel—, era conegut com el castell vescomtal per excellència, encara que els vescomtes també dominaven els castells barcelonins del Regomir i el Nou construït al portal occidental L’anomenat Castell Vell defensava la porta oriental de la muralla romana, la més important de totes les portes d’accés a la ciutat Al final del segle X, el 986, ja era una de les propietats del vescomte Udalard I, al qual el comte Borrell encarregà la defensa de la ciutat davant l’escomesa d’Almansor el 985,…
El monestir de Santa Eulàlia del Camp (Barcelona)
Art romànic
La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…
Guinea
Regió
Regió litoral d’Àfrica, compresa entre el cap Verd i cap López, que voreja el golf de Guinea.
D’W a E hom distingeix diverses unitats de relleu La Guinea mitjana, amb altiplans gresosos que culminen al mont Loura 1537 m al NE La Guinea forestal Sierra Leone, Libèria, o de la Costa d’Ivori, de relleus de planes i altiplans graonats dominats per alts relleus que culminen al Fon 1656 m i Nimba 1752 m El conjunt d’aquests massissos que s’alineen del NW al SE rep el nom de Dorsal Guineana El tercer sector és una regió de planes i baixos altiplans on els únics relleus importants són a Ghana i Costa d’Ivori L’últim sector és la Nigèria central i oriental, on sobre el sòcol antic s’alcen…
Sant Julià del Llor i Bonmatí

Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi d’Amer, del qual formà part fins el 1983, any en què els dos agregats se n'independitzaren El Ter configura el límit ponentí amb la Cellera de Ter, el meridional amb Anglès i el de llevant amb Bescanó aquest darrer, de la comarca del Gironès limita també a llevant amb els termes de Sant Gregori i de Sant Martí de Llémena, ambdós del Gironès Comprèn els pobles de Bonmatí, cap de municipi, i Sant Julià del Llor Hi arriba la carretera N-141 de Girona a Anglès Del poble surten dues carreteres, una que mena a Sant Martí de Llémena i que enllaça…