Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
agregat | agregada
Dret internacional
Membre d’una missió diplomàtica que té una competència especial i s’encarrega d’ajudar el cap de missió en els afers relatius a la seva competència, com l’agregat militar, l’agregat naval, l’agregat aeri, l’agregat comercial, l’agregat cultural o l’agregat de premsa.
Groenlàndia

Gossos de tir a Groenlàndia
© Corel
Territori no independent
Illa de la regió polar àrtica.
La capital és Nuuk ant Godthåb 12657 h 1991 Depèn administrativament de Dinamarca A l’W és separada dels territoris àrtics americans pels estrets de Davis i Baffin i limita a l’E i al N amb la mar de Groenlàndia i l’Atlàntic nord, respectivament Té forma allargassada i s’estén, en sentit de la latitud, del cap Morris Jesup 80°4´, al N, al cap Farvel 59°45´, al S Des del punt de vista estructural forma part estricta de l’escut laurentià És constituïda bàsicament per materials metamòrfics també hi ha intrusions de roques efusives Una depressió tectònica divideix l’illa en dos altiplans…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
Cadis
Plaça de la Constitució de Cadis
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autonòma d’Andalusia, situada en una petita península que tanca pel sud la badia de Cadis.
El seu desenvolupament més enllà de les muralles data del principi del segle XX, i s’estén al llarg de l’istme sorrenc que uneix l’antiga illa de León a terra ferma Les seves activitats han estat lligades al determinant marítim indústria naval centre de construcció naval i pesquera 63000 tones de peix anuals Pel port exportador vinícola passen línies cap a les Canàries, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental Hi ha port franc, i té relacions comercials internacionals Centre d’ensenyament superior Universidad de Cádiz, fundada el 1980 L’aspecte actual de Cadis és el resultat de la seva intensa…
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
Otto von Bismarck
Història
Política
Príncep de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg.
Primer ministre de Prússia i després canceller d’Alemanya —anomenat “el canceller de ferro"— entre els anys 1862 i 1890 D’una família de Junkern, establerta des del s XIII a l’Altmark, estudià a Berlín i a Göttingen i ingressà a l’administració prussiana el 1835 El 1847 fou diputat en el primer Landtag parlament general de Prússia, convocat a Berlín per Frederic Guillem IV Fou extremadament conservador, i en el seu primer discurs demanà la creació d’un banc de crèdit agrari Preconitzà la repressió enèrgica del moviment revolucionari del 1848, i es mostrà realista i calculador quan Àustria…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…