Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que…
Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc de Barcelona segons un gravat antic
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per…
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
Castell de Salses

Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de…
dret valencià
Dret català
Ordenació jurídica privativa del País Valencià.
Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les relacions de la població…
estat líquid

L’aigua, exemple d’estat líquid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.
Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant,…
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per…
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què el gallicisme…
explotació

Explotació agropecuària a Sant Andreu Salou (Gironès)
© Fototeca.cat
Economia
Conjunt d’instal·lacions i activitats aplicades al funcionament d’una empresa agrícola o, per extensió, industrial, al llarg de tot el procés de producció i comercialització.
Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que…