Resultats de la cerca

Situació Aquesta església es troba encastada dins la masia de Serret, que s’aixecà al final de segle XIX sobre les ruïnes del temple Els murs de la capella actuen de fonament de la masia Mapa 32-12289 Situació 31TCG128527 La masia de Serret és a menys de 2 km de la vila d’Àger, al costat de la carretera actual que mena a Agulló, en un indret on encara és visible el vell camí que des d’Àger menava a Agulló, Corçà i la Ribagorça, per Bellmunt de Ribagorça Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada entre les donacions que l’any 1048 van fer Arnau Mir de Tost i la…

La primitiva parròquia de Falset fou bastida al costat del castell És possible que en un segon moment, en ampliar-se en recinte militar, restés englobada al seu interior En l’actualitat en resten sols minsos vestigis, que corresponen essencialment a l’edifici gòtic que substituí el temple romànic Aquesta església va ser construïda entre el 1168, moment en què el lloc de Falset encara consta desert, i el 1194, en què ja figura com una de les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona citades en la butlla del papa Celestí III Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1278-80, el rector de…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de la capella del castell de Cambrils L Prat Damunt un turó de la serralada del Bartolo Vell, sobre la solana de Sopenya, formant part del conjunt del castell de Cambrils, hi ha l’esglesiola de la Mare de Déu del Remei, lloc des del qual la naturalesa ofereix un esplèndid panorama a l’observador a migjorn el serrat de la Creu, que enllaça amb el de Morés, a ponent la roca de Medes, i a tramuntana la cinglera de Tartera Mapa 291M781 Situació 31TCG675664 Per anar-hi cal seguir el mateix camí de l’església de Sant Martí de Cambrils…

Vida Fill illegítim d’Alfonso Ferrabosco el Vell En retornar el seu pare a Itàlia vers el 1578 fou educat per un músic flamenc emigrat, Gomer van Awsterwyke Entrà al servei de la reina Elisabet I el 1592 Jacob I li confià l’ensenyament musical del príncep de Galles el 1604 i des del 1626 fou músic i compositor de cambra de Carles I, a més d’exercir el càrrec de mestre reial Entre el 1605 i el 1622 collaborà amb Ben Johnson i Iñigo Jones en la creació de la música de vuit mascarades Set d’aquestes obres es representaren abans del 1611 a Whitehall i Greenwich, i es té constància…

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…

Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona…

Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San Cristóval Mártir y…

Vida Es formà musicalment al Conservatori del Liceu, i el 1976 obtingué els títols de professora de música i de piano Parallelament estudià art a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1977, estudis que complementà formant-se com a investigadora a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC 1975-78 i 1984 El mateix 1977, la seva tesi doctoral, La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 rebé el Premi Nacional de Musicologia Gràcies a la beca Alexander von Humboldt, amplià la seva formació a la Universitat de Göttingen sota la direcció d’Ursula Günther 1981-…

El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…

Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva ,  Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó ,  Serra d’Or  i  Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…