Resultats de la cerca

Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…

Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer  al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila  el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…

Fill del compositor Helmut Schiff Bratislava, 30 de gener de 1918 - Linz, 20 de desembre de 1983, estudià a la Hochschule de Viena i es perfeccionà amb Tobias Kühne en aquesta ciutat i amb André Navarra a París Al principi de la dècada dels setanta inicià la seva carrera de solista internacional, convidat per les principals orquestres i festivals europeus i americans Tocava amb un Stradivari del 1711 Destacat intèrpret de música contemporània, estrenà obres de L Berio, F Cerha, HW Henze, E Krenek i W Lutoslawski, però enregistrà també obres d’A Vivaldi i d’A Dvorák i les suites…

Estudià a la Universitat d’Indiana, a Bloomington, amb el seu pare i W Apel, i s’especialitzà en musicologia El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic Exercí la docència en diferents universitats, com ara les de Detroit 1953-64, Kiel Alemanya, 1956-58 i Illinois des del 1964, centre aquest darrer on ha estat professor i catedràtic del departament de musicologia Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Societat Nord-americana d’Etnomusicologia Escriví àmpliament sobre la música indígena de l’Amèrica del Nord, sobre la…

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha…

Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc…

Començà a Hadleigh Suffolk el 1833 i tingué la seva primera formulació en el sermó de John Keble sobre l’apostasia nacional —14 de juliol de 1833—, en què s’analitzava la situació de l’Església anglicana i es reclamava la llibertat de l’Església davant l’Estat Les seves idees essencials havien estat anticipades pel grup de Hackney els primers anys del mateix segle XIX i havia arribat a demanar un concili amb l’Església romana amb vista a la unió Samuel Wix, 1818 A part els Tracts for the Times —d’on el nom de tractarisme —, les obres d’APh Perceval The Churchman's Manual , 1833 i de W…

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el pianista H Hancock i…

La Rússia tsarista i els Estats Units vuit-centistes tenien ben poques coses en comú Però en termes territorials compartien un problema l’estepa o la praderia ocupaven el cor de la seva superfície Mals camins ancestrals en el cas rus i rutes a penes fressades en el nord-americà, separaven, més que no pas unien, els dos extrems dels seus immensos territoris Fins que la invenció del segle obrí les portes del gran canvi travessa a travessa, la via fèrria assegurà els confins orientals de l’imperi per als uns i arribà a la costa occidental per als altres El ferrocarril transsiberià recorre 7 416…

Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…