Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
Tortuga d’aigua europea
Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…
Tortuga mediterrània
Morfologia La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada La tortuga mediterrània té una closca d’uns 20 cm de longitud, dorsalment molt bombada, més ampla a la part posterior i sovint desigual Presenta una escata còrnia grossa a la punta de la cua, curta i cònica, dues plaques supracaudals i no té esperó a les cuixes El seu cap és robust i pla, i els ulls…
L’estrany cas dels herbívors absents
A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament…
estudi d’abans i després
Medicina
Estudi clínic en què es comparen els resultats previs a una intervenció o a un esdeveniment amb els resultats posteriors en un mateix grup d’individus.
senyalística
Disciplina que estudia els senyals i signes visuals per a resoldre les necessitats d’informació i orientació dels individus en un espai interior o exterior determinat.
migalomorfs
Aracnologia
Subordre d’aràcnids de l’ordre dels araneids format per individus amb els quelícers horitzontals, amb dos parells de pulmons i amb l’abdomen no segmentat.
Habiten a totes les regions càlides del món, sobretot a Amèrica Comprèn unes 1 500 espècies
microhílids
Herpetologia
Família d’amfibis de la subclasse dels anurs formada per individus de mida petita i d’hàbitats molt variats, car hi ha espècies arborícoles i excavadores.
Comprèn uns 40 gèneres Rep el nom d’un dels gèneres, Microhyla , que habita en una gran part del continent americà El gènere Dyscophus s’estén per Madagascar i Àsia D’altres, com Breviceps , són adaptats a la vida de les zones àrides d’Àfrica En general habiten a les zones càlides i humides
criptobrànquids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de grans dimensions, de cos cilíndric i deprimit, que es caracteritzen per posseir fenedures branquials durant l’estat adult.
Una espècie notable d’aquesta família és la salamandra gegant del Japó Megalobatrachus japonicus , que pot atènyer els 160 cm de llargària
afídids
Entomologia
Família d’insectes homòpters, petits, fitòfags, de cicle biològic complex, el qual comporta individus alats o àpters, vivípars o ovípars, amb fases partenogenètiques (alternança de generacions).
Els representants més coneguts de la família són els pugons, molt perjudicials per als vegetals
confrontació
Medicina
Investigació de la compatibilitat entre elements orgànics (sang, leucòcits, pell, etc), procedents d’individus diferents, mitjançant tècniques basades en el fet de posar-los en contacte.