Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Pere I de Catalunya-Aragó
Pere I de Catalunya-Aragó, el Catòlic, en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó (inicis segle XV), conservat al monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
correus
Història
Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
Un servei de correus exclusivament reial, amb la finalitat de distribuir amb celeritat proclames i edictes arreu del territori, ja existia als imperis assiri i persa el primer millenni aC Prengué un gran increment a l’imperi Romà, gràcies, sobretot, a la construcció de grans vies de comunicació Fou dirigit pel prefecte del pretori, amb un delegat a cada província Hi hagué també un correu particular, tramès per mitjà d’esclaus Amb l’edat mitjana el servei de correus experimentà una certa regressió, tot i que es mantingué una mena d’organització d’aquest tipus i que algunes entitats començaren…
Salvador Cardús i Florensa
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou secretari de la Junta de Museus de Terrassa i del Patronat Municipal de la Biblioteca Museu Soler i Palet, a través del qual continuà l’obra de Josep Soler i Palet L’any 1932, el Patronat Soler i Palet li donà facultats per a iniciar les gestions per a la creació de l’Arxiu Històric de Terrassa conegut, des del 1982, com a Arxiu Històric Comarcal de Terrassa S’introduí en el món de la història a través del Centre Excursionista de Terrassa, una de les associacions civils amb més voluntat de recerca en els camps de la història, l’art i les ciències naturals i que s’emmarcà dins…
Organització eclesiàstica del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa Les…
Sant Joan de Berga
Art romànic
Situació Interior de la nau des de la capçalera R Viladés L’església es dreça a la plaça de Sant Joan, situada al casc antic de la ciutat de Berga Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Història Situada dins el recinte urbà de la ciutat de Berga, no fou mai església parroquial i cal pensar que des de la seva construcció fou una capella particular La primera notícia documentada és de l’any 1220 el cavaller Bernard de Saga cedeix al comanador de l’orde de l’Hospital de Sant…
Castell d’Odèn
Art romànic
Situació Formant part del poble d’Odèn, del municipi d’Odèn del Solsonès, hi ha aquest castell, emplaçat al cim de l’escarpada coma del Boix, prop dels Estellots del Call, des d’on l’espectador gaudeix d’un panorama esplèndid Mapa 291M781 Situació 31TCG725659 Vista de les ruïnes de l’actual castell L Prat Vista de les ruïnes del castell, que coronen el cim de l’escarpada Coma del Boix L Prat Per anar-hi cal, en arribar a la font de coll de Jou —al punt quilomètric 23,700 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys—, trencar a mà esquerra i seguir la carretera que mena al pont d’Espia…
Castell de Miralles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació El castell de Miralles era situat al cim del turó anomenat Roca Miralles o Roca Pujolar És un puig de forma cònica, acabat amb un planell rocós i envoltat de cingles Aquest cim fa de partió entre els termes municipals de la Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Hom pot pujar a aquest turó des del Mas Pujolar, sense, però, un camí ben definit, trencant per l’abrupte vessant Al Mas Pujolar, que és al fons de la vall de la riera Pujolar, al nord-oest del turó, s’arriba per un camí que surt de la carretera de Portbou, pocs metres abans de passar per…
música de València
Música
Música desenvolupada a la ciutat València (País Valencià).
El document musical de més antiguitat conservat a la ciutat són les "epístoles farcides", espècie de trops que daten del segle XIII El primer acostament important entre el món religiós i el profà a la catedral valenciana es concretà en el Cant de la Sibilla , obra que s’insereix de ple en el món dels drames litúrgics medievals A la ciutat es representaven, a més, els tres misteris del Corpus Sant Cristòfol , Adam i Eva i Rei Herodes , l’origen dels quals ha de remuntar-se al final del segle XIV Durant el segle XV la música tingué una intervenció destacable en diversos esdeveniments de…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Les diverses formes de vida religiosa configuren l’arquitectura durant els segles del gòtic els ordes religiosos, masculins o femenins, i els seus habitatges —monestirs o convents— el món de les catedrals, considerades la màxima expressió de l’arquitectura gòtica les parròquies urbanes i també les capelles o les petites esglésies rurals Les necessitats i les particularitats pròpies de les diverses formes de vida religiosa donen lloc a la diferenciació de diverses tipologies d’esglésies i també generen a l’entorn d’aquestes i dels espais dedicats al culte moltes altres construccions que d’una…