Resultats de la cerca

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita contra les…

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del…

De família braman, als catorze anys abandonà els estudis per a unir-se al moviment d’emancipació de l’Índia Repudiat per la seva família, passà uns anys difícils durant els quals es guanyà la vida escrivint per a diaris i conegué els ambients de pobresa i marginació del seu país Als anys cinquanta començà a escriure obres teatrals, que causaren un fort impacte pel realisme amb què reflectí els conflictes socials, especialment la violència, la dominació de la dona i la rigidesa dels costums tradicionals Sobresurten Gidhāde ‘Els voltors’, 1961, Shantata Court Chalu Aahe ‘Silenci Té…

Es llicencià en economia a la Universitat de Dundee 1968 Fou investigador del General, Municipal Workers Union GMB, responsable de la indústria de l’Scottish Whisky, del 1968 al 1978 Entre els anys 1978 i 1999, fou diputat del Partit Laborista Escocès al parlament britànic, per Hamilton L’any 1979 fou assistent parlamentari del secretari d’estat d’afers de serveis socials Després de les eleccions generals del 1979, fou nomenat portaveu de l’oposició d’afers escocesos, posteriorment de defensa 1980-81, i finalment d’afers estrangers i del Commonwealth 1981 En 1984-94 fou el…

Treballà al Dominion Bureau of Statistics d’Ottawa 1936-59 Es doctorà a la Universitat de Chicago l’any 1952 Fou professor a les universitats de Toronto 1959-63, Chicago 1963-68, Califòrnia a Berkeley 1968-72, Harvard, Cambridge des del 1972, Ohio i Columbus des del 1981, on fou professor emèrit President de la Population Association of America 1970-71, dirigí l’International Institute for Applied Systems Analysis, a Àustria 1984-93 Rebé títols honorífics de diversos països i fou llorejat per la IUSSP International Union for the Scientific Study of Population el 1997, després de 48 anys de…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments socials…

En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial,…

Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests serveis i…

Les anomenades amnèsies sensoriomotores s’identifiquen amb les agnòsies quan representen la pèrdua de la memòria sensorial, o amb les apràxies quan suposen la pèrdua de la memòria de les conductes motores Les anomenades amnèsies socials són dissolucions de la funció social de la memòria, en les quals a vegades hi ha una incapacitat de formar nous records, amb conservació, però, dels ja fixats amnèsies de fixació o retrògrades i, a vegades, simplement una pèrdua dels records fixats amnèsies d’evocació Les amnèsies de fixació es presenten sovint en casos d’alcoholisme crònic, d…