Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
copador
Oficis manuals
Maça de fusta o martell de cap arrodonit que serveix per a corbar planxes de ferro, coure, etc, emprat especialment per a adaptar una peça còncava a una altra peça metàl·lica.
cul d’ou
Tecnologia
Concavitat practicada en la superfície d’una peça, definida per una superfície de revolució, no cilíndrica i, en general, de profunditat menor que el diàmetre en la superfície de la peça.
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
Calixto Bieito Guerrero

Calixto Bieito Guerrero
© Paco Amate/ Teatre Romea
Teatre
Director de teatre.
Format a Barcelona, inicià la seva tasca creadora el 1985 amb el muntatge El joc de l’amor i de l’atzar , de Marivaux Destacà com a escenificador d’obres de Mercè Rodoreda com L’estació de les dàlies 1986 o Un dia 1993 i, particularment, de Shakespeare Els dos cavallers de Verona 1989, El somni d’una nit d’estiu 1991, El rei Joan 1995, La tempesta 1997, Mesura per mesura 1999, Macbeth 2001, Hamlet 2003 o El rei Lear 2004 El 1998 arribà a dirigir fins a quatre produccions alhora, entre les quals la peça musical de Schönberg Pierrot Lunaire i una agosarada versió de La vida es…
Sant Martí de Vilarig (Cistella)
Art romànic
Situació Una vista del conjunt amb l’església A desgrat de la construcció moderna, encara és possible de veure alguns fragments de mur d’època alt-medieval F Tur És l’església parroquial del poble de Vilarig, situat a l’extrem septentrional del terme, al cim d’un tossal a la capçalera de la riera del mateix nom El nucli de població és format pel castell, l’església i el reduït agrupament de masies a la banda de tramuntana Mapa 258M781 Situació 31TDG863819 Per anar-hi, cal seguir el camí apuntat per al castell de Vilarig L’església es troba al costat del castell, a la banda de tramuntana JBH-…
Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació L’ermita de la Mare de Déu de Buiro es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH608104 Història L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan MLlC Talla Talla de la majestat de Buiro al costat d’una altra talla de factura moderna, coneguda popularment com «sant creuet» i procedent d’aquesta església, tot i que avui es conserva en una casa particular d’Ainet J Camp En una casa particular…
Mas de l’Oliba (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aquest mas, de l’agregat de Cabrianes i del municipi de Sallent, proper al poble de Cabrianes, s’alça al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-oriental del terme, a frec del territori artesenc Long 1°54’51” - Lat 41°47’31” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar al parador del Lleó, cal desviar-se a mà dreta, per tal d’iniciar la carretera que, passant per Cabrianes, mena a Artés Poc després d’haver passat el poble, hi ha un trencall, a mà dreta, que, tot passant pel cementiri, conduirà al mas de l’Oliba, el qual, tot pintat de blanc, és ben…
Sant Vicenç de Vilalba (la Roca del Vallès)
Art romànic
Sant Vicenç de Vilalba és una capella situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu El nom de Vilalba té un origen clarament romà, vila alba , per la qual cosa podem suposar l’existència d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una villa rural Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès Després, l’any 986 18 de març, en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu de Barcelona un alou al lloc de Vila…
Sant Martí de l’Aleixar
Art romànic
Situació Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església ECSA - S Palomar L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys Mapa 33-17445 Situació 31TCF363633 Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana CPO Història L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a…
Sarcòfag de les estacions d’Empúries
Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem…