Resultats de la cerca

De marbre, trobats en un camp prop d’Artesa, el capitell és una adaptació del model corinti © Delegació Dioc Patrim Cultural Lleida Aquestes peces, segons recull F Fité vegeu Millenum , 1989, pàg 102, foren trobades en un camp proper al poble d’Artesa de Segre i actualment es conserven al fons, no exposat al públic, del Museu Diocesà de Lleida amb el núm d’inventari 582 1 base i 582 2 capitell Es desconeix a quin edifici devien pertànyer probablement ambdues peces no formaven part de la mateixa columna, ja que no coincideixen les mides, encara que les dues siguin del mateix tipus de marbre El…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis i la torre campanar que té al cos superior finestres d’arc de mig punt resseguides per una sanefa d’escacat ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al centre del poble de Castanesa, al nucli de la Vila de Dalt Mapa 32-10 213 Situació 31TCH078079 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hi ha dubtes sobre el caràcter d’aquesta església i sobre si va ésser una església del monestir de Santa Maria d’Alaó Les dades que es tenen són indirectes El capbreu referent als drets comtals a la…

Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el mateix…

Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…

Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…

Tot i que el climateri no és cap malaltia, com que en l’organisme femení es produeix un seguit de modificacions funcionals i orgàniques, convé realitzar-ne un control mèdic de l’evolució D’una banda, aquest té per finalitat de poder diferenciar els canvis normals de les situacions patològiques que poden passar inadvertides, per ésser considerades erròniament com a pròpies de l’època De l’altra, tot i que alguns dels trastorns que solen produir-se en aquesta època es poden considerar fisiologies, això no significa que s’hagin de suportar estoicament, ja que amb un tractament adequat es poden…

Vida i obra Director del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València 1950-82, dugué a terme un treball investigador que abastà des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, especialment la cultura ibèrica i la seva epigrafia Des dels anys universitaris i com a alumne de Ll Pericot mantingué contactes i collaborà amb el SIP, que poc abans havia fundat I Ballester Llicenciat a la Universitat de València el 1934, s’incorporà a la Universitat de Madrid per fer el doctorat, la qual cosa li permeté entrar en relació amb H Obermaier i A García y Bellido…

Durant el 2009, el Marroc i la Unió Europea van continuar cap a la concreció de l'Estatut Avançat, el marc que ha de permetre al Marroc accedir a programes comunitaris i gaudir d'un context privilegiat pel que fa a les relacions polítiques, econòmiques i socials amb la UE En aquest sentit, va concloure la primera fase de les negociacions que han de fer possible la liberalització de la prestació de serveis i el dret d'establiment La política exterior del Marroc també va estar marcada pel trencament de relacions diplomàtiques amb l'Iran a causa de la solidaritat amb Bahrain davant de les…

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest vilatge, als pendents meridionals de l’esperó on hi havia el castell ECSA-J Bolòs L’antic vilatge de Mallabecs, actualment anomenat el Bosc del Sala, és situat damunt l’esperó d’una serra al NW del poble de la Morana, a l’altra banda del barranc del Reguer Mapa 34-14 361 Situació 31TCG549277 Per a arribar a Mallabecs, cal agafar un camí que surt de la Morana i va cap a ponent Després de passar pel costat d’una granja i girar vers el S, agafarem un altre camí que surt a mà dreta i que ens portarà fins al peu de l’esperó on s’alçava el castell…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…