Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Josep Ferran Sor i Muntades
Josep Ferran Sor
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí…
,
L’elecció del bisbe
“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…
Mamífers passats per alt
“Tri assenyalà les plantes excitat, i no pas perquè fossin extraordinàries o li desvetllessin cap mena d’interès botànic Era que la majoria tenien els brots superiors rosegats A la vista de les lesions, d’un voraviu ben clar i encara tendre, resultava evident que havien rebut mossegades feia ben poc, potser el dia abans mateix Tant Tri com jo ens n’adonàrem de seguida, perquè aquesta mena de coneixements són bàsics a la selva «Son duong», exclamà I afegí en un vietnamita elemental a fi que poguéssim entendre’l «aquí ha menjat la cabra salvatge»” Aquest fragment pertany al diari…
Necròpoli del Pla dels Albats (Olèrdola)
Art romànic
Situació Detall d’una de les tombes ECSA - Museu Monogràfic d’Olèrdola Aquest sector es troba al nord-est de l’acròpoli d’Olèrdola, fora del recinte emmurallat Mapa 35-17447 Situació 31TCF923736 Per a accedir-hi cal seguir un camí que parteix de l’aparcament i hi mena en uns cinc minuts L’itinerari és senyalitzat SLIS Història A l’indret del Pla dels Albats hi ha les ruïnes d’un edifici conegut com la capella de Santa Maria, que actualment consta d’uns murs conservats a una alçada d’1,70 m, amb diversos compartiments interiors i parcialment colgats de runa, que impedeixen destriar-ne les…
Santa Maria de Salomó
Art romànic
Situació Portada romànica de l’antiga església, integrada al nou edifici d’estil barroc ECSA - I Companys L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli antic de Salomó, no gaire lluny de la carretera Mapa 34-17446 Situació 31TCF639658 A Salomó, s’hi pot accedir per diversos indrets Sortint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i pocs quilòmetres abans d’arribar a Altafulla s’ha d’agafar, a mà esquerra, la carretera local T-202, que en un recorregut aproximat d’uns 13 km porta directament al poble de Salomó També s’hi arriba per l’autopista AP-2, per la sortida de Santes Creus…
Convent de Santa Clara (Tarragona)
Art romànic
Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions adients…
Sant Esteve de Perabella (Gerri de la Sal)
Art romànic
Les escasses referències documentals que posseïm d’aquest monestir i del proper de Sant Esteve de Servàs no permeten establir les vicissituds de la seva curta història, ni resoldre temes, que només es plantegen aquí a tall d’hipòtesi com ja feu Ramon d’Abadal, que afecten el seu desenvolupament i la seva mateixa existència com a dues cases diferenciades, que no resta clar almenys en els seus primers temps La primera referència documental coneguda data probablement de l’any 833, i és una donació que fa el prevere Solmó a uns anomenats germans seus i companys en obediència, els clergues Daniel…
Castell de Sabardan (Fenolhet)
Situació Vista aèria de les restes d’aquest castell que domina des d’un turó, al S, el poble de Fenolhet o La Vilassa Al fons de la fotografia es poden veure les ruïnes del castell de Fenolhet ECSA - F Tellosa Vista de la fortalesa des del sector sud-est, amb la bestorre massissa a manera d’esperó i, en segon terme, la torre parcialment circular ECSA - A Roura Aquest castell s’aixeca al cim d’un turó, a poca distància al S del poble de Fenolhet La Vilassa, que s’estén a la falda sud del promontori del castell de Fenolhet o de Sant Pèire El castell de Sabardan permetia d’augmentar la…
Sant Quirc de Cànoes
Art romànic
Situació Interior de l’absis, decorat amb un bell ritme d’arcades sostingudes per columnes i capitells ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Quirc es troba en posició dominant al centre de la població de Cànoes Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 12,6” N - Long 2° 50’ 12” E La població de Cànoes és 6 km al sud-oest de Perpinyà Per a arribar-hi, cal prendre la carretera D-612 i, a la sortida de Perpinyà, a mà esquerra, la D-23, a la dreta del rec de Perpinyà Història El lloc és esmentat el 843, dins la donació que feu Carles ei Calb a favor del comte d’Urgell-Cerdanya, Sunifred, entre…
Un cacic valencià
Un capvespre de febrer del 1893, una riuada de llauradors i masovers de les comarques interiors del nord valencià acompanyaren, amb torxes enceses, l’últim viatge del “ tío Vitolino ”, com l’anomenaven els de parla castellana Els observadors republicans que havien acudit al cementiri de Llucena van tornar a Castelló amb el cor en un puny, impressionats per l’homenatge d’aquella gent humil a un home que havia concitat les passions polítiques més extremes Aquella cerimònia lúgubre posava fi, segons afirmaren en els dies següents, a quasi mig segle d’història provincial V Fabra àlies…