Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Alexandre Farnese

Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir…
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Història
Dignatari i poeta.
Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic…
,
Domènec Pallerola i Munné
Literatura catalana
Periodista, escriptor i traductor.
Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista El Fuet , publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de La Rambla de Catalunya , La Campana de Gràcia , Foc Nou 1944-47 i Canigó També collaborà a La Ciutat , D’Ací i d’Allà , Mirador , La Nau , L’Opinió , Recull , i més tard, a l’ Avui , La Mañana i Diari de Lleida Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc…
,
Blanquerna

Coberta de l’edició del 1521 de Blanquerna
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Cristianisme
Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e d'Aloma e Blanquerna, de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del segle XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna.
Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és…
,
Barcinógrafo
Cinematografia
Productora cinematogràfica fundada a Barcelona.
Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i responsable del…
,
Al Tall
El grup Al Tall
© AVUI
Música
Grup de música tradicional i cançó creat el 1975 al País Valencià.
Els seus fundadors foren Manuel Manolo Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023, Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos, Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció…
,
Alfredo Kraus Trujillo

Alfredo Kraus Trujillo
© Fototeca.cat
Música
Tenor canari.
Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…
,
Àlex Broch i Huesa

Àlex Broch i Huesa
© Grup Enciclopèdia
Literatura
Crític literari.
Llicenciat en filologia romànica, ha estat professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili 1995-2005 i des del 1995 ho és d’Història del Teatre Universal a l’Institut del Teatre A banda de l’activitat docent i de recerca, ha dut a terme tasques dins del sector editorial ha tingut cura de la direcció de colleccions a Edicions de la Magrana 1980-87, ha estat director literari adjunt d’ Edicions 62 i Península 1988-95 i assessor literari d’ Edicions Proa 1998- 2007 i dins del Grup Enciclopèdia Catalana En l’àmbit castellà ha dirigit “Clásicos Universales” a l´…
Santa Eugènia (o Sant Joan) de la Freita (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita és situada a l’antic terme d’Arfa, englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs En la documentació conservada es parla de l’església parroquial de Santa Eugènia de la Freita, advocació que perdurà fins, almenys, al principi del segle XIV Es desconeix si després d’aquesta data es produí un canvi d’advocació de l’església parroquial de la Freita, o si bé hi havia un edifici anterior a l’existent en l’actualitat, dedicat a sant Joan, que estigué sota el patronatge de Santa Eugènia L’esment més antic conegut de la vila de la…
Sant Llorenç (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…