Resultats de la cerca
Es mostren 13054 resultats
Castell de Panillo (Graus)
Art romànic
Situació Torre mestra que presideix el castell, de la qual només es conserva el nivell inferior ECSA - J Bolòs El vell castell de Panillo és emplaçat entre els pobles de Panillo i Pano, en un contrafort septentrional de la serra de Sant Martí, a gairebé 1 000 m d’altitud, a la partió d’aigües amb la vall del Cinca Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 S’hi arriba per la carretera de Troncedo que surt a l’esquerra de la carrereta comarcal de la vall de Benasc, passat Graus, abans del primer pont que creua l’Éssera Per aquesta via cal superar l’actual poble de Panillo i pujar al cim de la serra…
Castell de Girbeta (Viacamp)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…
Castell de Monesma (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Singular torre del castell que només es conserva en una alçada d’uns 3 m ECSA - J Bolòs El castell es localitza en la summitat del gran tossal de Monesma, a 1 232 m d’altitud, contrafort ponentí de la serra de Palleroa que és vistent des de molta distància Mapa 32-11 251 Situació 31TCG040767 Venint de Castigaleu o venint de Lluçars, cal prendre la carretera que va cap a Monesma i Queixigar Fets una mica més de 6 km des de Castigaleu, en arribar al barri de Noguero, hem de deixar a mà esquerra la carretera nova que va a Queixigar Agafarem una pista de terra que ressegueix la muntanya…
Sant Jaume de Frontanyà Vell (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, consistents en un pany de mur al costat de llevant R Viladés Força enlairada respecte a l’actual de Sant Jaume Es troba al mig de Faig i Branca i el Pla de la Lleona, i sota mateix del Pla del Calvari És al mig d’una costa, voltada de feixes que antigament hom devia conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 18, 7 — y 71, 4 31 TDG 187714 El camí per a arribar a aquesta església és molt difícil i de mal aconsellar, puix que, a desgrat de…
Santa Eulàlia de Timoneda (Lladurs)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda és situada a la part alta del municipi de Lladurs, al sector de tramuntana del terme municipal, entre la riera de Canalda i el torrent de Riard, i al vessant esquerre de la ribera Salada i on confluiexen les anteriors Vista del conjunt de l’església des del costat sud-est L Prat Exterior de l’edifici amb el campanar, bonic exemplar de torre, quadrat L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG737598 Per anar-hi de Solsona estant hom pot seguir dos trajectes El primer consisteix a agafar la carretera de Bassella fins al trencall de Cirera,…
Castell i vilatge de la Roca de Víllec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Vista del conjunt, coronat per les restes de la torre del castell ECSA - J Bolòs El castell i el poble són situats al cim i als vessants d’un turó que s’alça entre la coma de Víllec i el riu de Bastanist Aquest turó és a poc més d’1 km al nord del veïnat de Víllec, a l’entrada de la vall davant seu, cap al nord-est, a 2 km, hi ha la població de Montellà Mapa 35-10 216 Situació 31TCG916891 Des de Martinet, cal agafar la carretera de Montellà i, molt aviat, la pista que surt a mà dreta i porta a Estana A 1,5 km d’aquest trencall hi ha una bifurcació Hem d’anar a la dreta i deixar l’…
Sant Serni de Meranges
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la banda de llevant, ambl’absis i l’inici de la nau, als quals s’adossa un cosd’edifici molt més tardà ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Serni és al bell mig del poble de Meranges, situat a 1 540 m d’altitud, als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Mapa 35-10 216 Situació 31TDH003002 Des del poble de Ger, situat al km 172 de la carretera N-260, surt en direcció nord-oest la carretera local que, després de 10 km, porta a Meranges RMAE Història La parròquia de Meranicos és esmentada en…
Mare de Déu d’Er
Art romànic
Situació El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genís, situada dins el poble d’Er Mapa IGN-2250 Situació Lat 41° 26’ 32” N - Long 2° 2’ 2” E Per a anar-hi, cal agafar la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix en direcció a Sallagosa i abans d’arribar-hi s’ha de prendre un trencall en direcció E que porta directament al poble d’Er RMAE Història Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Genís tanmateix,…
Els intel·lectuals contra la Dictadura
Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…
Qui podia votar
Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg del segle XX…