Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
hoquei adaptat
Hoquei
Hoquei practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Hi ha una modalitat que es juga amb cadira de rodes entre dos equips formats per quatre jugadors de camp i un porter, sobre un terreny de joc de superfície plana 26 × 16 m amb les cantonades arrodonides Els partits es divideixen en dues parts de 20 min –amb un descans entremig de 10 min–, i les porteries mesuren 2,5 m de llarg i 20 cm d’alçada Els esportistes, que presenten alguna discapacitat física o paràlisi cerebral, poden dur l’estic a la mà o fixat a la cadira Aquesta modalitat s’impulsà als Països Baixos el 1988 i té un reglament internacional A Catalunya s’inicià a les acaballes del…
fisioculturisme

El fisioculturisme té per objectiu aconseguir una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Activitat esportiva consistent en el desenvolupament de la musculatura del cos amb finalitats estètiques mitjançant exercicis físics específics i dietes adaptades.
També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a la Grècia…
Fundació Carulla
Fundació creada a Barcelona el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font.
Adoptà el nom Fundació Carulla-Font 1977, el 1978 canvià el nom pel de Fundació Jaume I, el 2004 pel de Fundació Lluís Carulla i el 2014 n’adoptà la denominació actual Té com a finalitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la cohesió de la societat catalana a través d’aquests elements Es feu càrrec de la Nadala , creada el 1967, publicació monogràfica dedicada a un aspecte rellevant i d’actualitat de la cultura i la societat catalanes Dona ajuts a la investigació i concedeix diversos premis el Premi d’Honor Lluís Carulla atorgat, des del 1977, a persones i a entitats, els…
licor
Begudes destil·lades
Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d’extrets aromàtics, essències o aromes.
Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…
Lo Rat-Penat
Entitat fundada a València el 1878 per iniciativa de Carmel Navarro i Llombart, amb la finalitat de promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin la difusió de les idees de la Renaixença al País Valencià.
Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’allunyament d’àmplies…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…
Cèsar Martinell i Brunet
Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…
Sepultures de Sant Genís (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Tombes excavades a la roca situades vora Sant Genís de la Vall dels Horts Com hom pot observar, els blocs que les contenen s’han desprès J Galobart Es troben vora Sant Fruitós de Bages, cap el nord, al vessant de migdia, en un turonet, a poca distància del qual hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Genís de la Vall dels Horts, que nom als enterraments Long 1°53’10’ - Lat Hom hi pot anar prenent el camí que porta al mas Oliveres Aquest surt a mà esquerra de la carretera de Vic, tot just passat Sant Fruitós de Bages Cal seguir-lo més o menys 1 quilòmetre les tombes es troben…
Necròpoli de Cal Garrifes (Navàs)
Art romànic
Situació Aquestes tombes es localitzen a uns 50 m de la casa ensorrada de Cal Garrifes, sobre una codina Long 1°40’35” - Lat 41°53’5” Per anar-hi s’agafa l’antic camí que de Cardona anava a Manresa, el qual comença vora el monòlit de la vella Creu de Montserrat, passant per l’Oratori d’en Ribera, el mas Bolsegura i arribant al Pla del Conill al cap d’un quilòmetre Un cop allí cal dirigir-se vers el mas l’Alzina passant primer sota Fontelles del Mas i després, un quilòmetre més, de caminada, per Cal Garrifes Ben aviat, seguint naturalment el camí de carro, es troben a ambdós costats d’aquest…
Sant Salvador de Pira
Art romànic
El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de la població—…