Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
Els Sallarès, pare i fill, a Sabadell
Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…
Els Puget, a Manlleu
Francesc Puget Les tres fàbriques de Manlleu L’edifici de les tres fàbriques, a Manlleu Francesc Puget i Montfort nasqué a Osseja, poble de la Cerdanya del costat francès, al final del segle XVIII Per història i també per sentiment els Puget es consideraven del tot francesos Es deien descendents de Peire Puget, un escultor i pintor provençal, de l’època de Lluís XIV, i de nombrosos militars i diplomàtics, tots ells nascuts a diverses comarques del Llenguadoc Aquest primer Puget estava installat a Vic al voltant del 1830 Els francesos que arribaren aquells anys eren, en general, persones que…
De Busqueta i Sala a Sala i Baladia, a Mataró. La transició del cotó al gènere de punt
Les “busquetes” de cotó de Busqueta i Sala Jaume Busqueta i Guitar va néixer a Sant Llorenç Savall i residia a Barcelona La primera referència que en tenim és com a expositor a l’Exposició Industrial de Madrid del 1828, on presenta unes estopillas , unes teles de lli molt primes i delicades Les màquines eren aleshores de fusta i els telers, manuals El 1837 es va associar amb Ignasi Sala i Basany per filar, teixir i blanquejar cotó a Mataró Ignasi Sala era un professional del tèxtil de Manresa i Busqueta era comerciant La combinació va funcionar d’allò més bé A l’anomenada fàbrica de can…
Castell de Besora (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria, des de llevant, del turó en el qual hi havia situat el castell, del qual resten encara alguns murs i les ruïnes de l’església Com hom podrà observar, la perfecta elecció de l’indret on s’installà aquesta fortalesa, la convertí en una fortificació poc menys que inaccessible i inexpugnable Pagans - TAVISA El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, entre els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu, al costat sud-occidental de la nova població de Santa Maria de Besora o el Pla de Teià Al seu peu passa la carretera…
Falset

Restes del castell de Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Priorat.
Situació i presentació Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta E, Porrera NE, Gratallops NW, Bellmunt del Priorat W, el Masroig SW i Marçà S, tots del Priorat Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Prelitoral, al centre de la conca del riu de Siurana El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana Les característiques de rerepaís…
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…
Castell de Cervera
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs encara visibles de la fortalesa en el petit puig on hi hagué el castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Cervera són situades a l’extrem sud-oest de la ciutat, damunt un tossal anomenat Montserè que domina la vall del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG559143 MPLS Història El castell de Cervera és documentat per primera vegada el 1026, any en què la comtessa Ermessenda de Barcelona, juntament amb el seu fill el comte Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, feren donació a tres famílies Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat Bernat…
Cadaqués
Panoràmica de la badia i la vila de Cadaqués
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…
comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
Hugo Filipp Jakob Wolf
Música
Compositor austríac.
Vida Rebé les primeres classes de música del seu pare, Philipp Wolf, un bon músic aficionat descendent d’una família alemanya installada a Eslovènia, en aquell temps part de l’imperi austrohongarès El seu mestre a l’escola, Sebastian Weixler, li proporcionà les nocions bàsiques de teoria L’any 1868 pogué assistir per primera vegada a la representació d’una òpera, fet que el marcà profundament Els seus estudis secundaris a Graz acabaren en un fracàs acadèmic, del qual sols se salvà l’assignatura de música En 1871-73 aprengué orgue a l’abadia de Sankt Paul i del 1873 al 1875 fou alumne de l’…