Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Les tafrinomicètides
Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…
Becut
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
Bec de serra mitjà
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Sant Andreu del Pujol del Racó o de Mosoll (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix, des de l’interior, el mur frontal de l’església, actualment enrunada L Prat Al costat de tramuntana del terme de la Coma i la Pedra, enmig dels rius Mosoll i Ribereta, amagada dins l’abundant vegetació, hom troba l’església de Sant Andreu de la Coma o del Mosoll o del Pujol del Racó, nom, aquest últim, que li dona el mas que hi ha més a tramuntana tot remuntant la vall de la Ribereta Mapa 292M781 Situació 31TCG903632 Quan de la carretera que va de Sant Llorenç a la Coma hom ha recorregut 5,600 km, cal agafar una pista, a mà dreta, que voreja la vall del riu…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
Plutó

Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
Santa Maria del Catllar (Ripoll)
Art romànic
Situació Detall de l’edifici amb un dels murs, el qual deixa veure encara el seu aparell M Anglada L’antiga parròquia, com hem dit, després santuari de Santa Maria del Catllar, es troba al cim d’un turó a 1 104 m d’altitud, al cantó de ponent de la vila de Ripoll, oposat al lloc a on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu Des de la plaça del monestir de Santa Maria de Ripoll és visible la silueta de les restes romàniques Mapa 256M781 Situació 31TDG314715 El camí tradicional surt de mà esquerra de l’entrada a la vila de Ripoll, venint de Barcelona Passa prop de la capella del Remei i, en un…
La Bestorre (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Les restes d’aquesta torre són enfilades dalt un pujol que, des de migjorn, senyoreja les cases de Monistrol, als peus dels alterosos relleus montserratins Long 1°50’48” - Lat 41°36’37” Aspecte que ofereixen les ruïnes des del costat de tramuntana A Mazcuñan-F Junyent Vista de conjunt de la torre, esfondrada, des del costat de ponent A Mazcuñan-F Junyent Hom hi va des de Monistrol de Montserrat emprenent la carretera que puja al monestir Poc després d’haver iniciat la pujada i abans d’arribar al quilòmetre 5, hom troba, a mà esquerra, un edifici de la Telefònica, al costat del qual…
Sant Feliu de Buixalleu
Art romànic
Capçalera de l’església de Sant Feliu de Buixalleu, on s’endevinen l’absis mig amagat per construccions més tardanes i el campanar de base i primer pis romànics F Tur Situació L’església de Sant Feliu de Buixalleu és al centre del petit nucli urbà del poble homònim Mapa 365M781 Situació 31TDG657268 JRR Història Es tracta de la parròquia rural que dona nom a un extens municipi de l’antic terme de Montsoriu i batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’església és esmentada des del 1019 en la dotació de la canònica de Girona amb el nom de “ Sancti Felicis de Bursoleu ” El mas “ Busaleu ” o “…
Castell de Celrà
Art romànic
Situació El castell de Celrà, notable edifici, utilitzat molts anys com a masia, bastit a l’entorn d’una antiga torre circular TAVISA Castell situat en una carena, a poca distància cap al sud del poble de Celrà, entremig de camps Mapa L 39-12295 Situació 31TDG896525 Cal agafar una carretera de terra que surt a la dreta de les escoles de Celrà la podem seguir fa una lleugera pujada fins a tocar del castell, que és situat a l’esquerra JBM Història El lloc es coneix amb els topònims de Celeranus 922, Celranus 1017, Celrano 1064 i Cilrano 1088 En el Liber feudorum maior apareix el…