Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
Castell de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El lloc de l’Ametlla és situat al peu del Montsec d’Ares, a la dreta de la Noguera Pallaresa Del seu castell, avui dia desaparegut, han pervingut escasses notícies històriques documentals Conquerit per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, el castell de l’Ametlla, juntament amb el d’Oroners i Sant Oïsme, foren considerats inclosos dins els territoris que formaven la vall d’Àger Posteriorment, hom sap que el lloc i castell de l’Ametlla, com també el de Montaspre, foren adquirits l’any 1333 per l’abat Hug de Cervelló i el capítol d’Àger a Ramon Cortit, ciutadà de…
Castell de Montanui
Art romànic
El poble de Montanui es troba enlairat a 1 205 m damunt la ribera dreta de la Noguera, aprofitant un replà situat entre la vall de Barravés i la serra de Sant Aventí Controlava els colls que comuniquen les valls de Barravés i de Castanesa i la cabanera de la Seu d’Amunt Un diploma del cartoral d’Alaó, del principi del segle XI, reporta la venda per part dels monjos d’unes vinyes que tenien in castro Montanue i a la villa de Cóll Sembla que Montanui va seguir la mateixa sort que la resta de Barravés, ja que era un dels llocs clau per a entrar a la vall El fogatjament del comtat de…
Sant Miquel de Molins de Rei
Art romànic
El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol,…
Manuel Just
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…
Les petjades del terratrèmol del 1373 als Pirineus
Geologia
El 3 de març de 1373, els Pirineus van tremolar amb una força devastadora El sisme, amb epicentre entre la Ribagorça i la Vall d’Aran, assolí una intensitat de fins a IX en l’escala de Mercalli, i provocà danys a tot Catalunya, Aragó i el sud de França Aquest sisme fou la causa que el poble de Montclús, a la Noguera, quedés pràcticament esborrat del mapa per una esllavissada gegantina, i possiblement també fou el detonant d’altres hecatombes similars als Pirineus a Cambrils, al terme municipal d’Odèn Solsonès i a Sant Joan de Caselles, a Andorra Descobreix les causes geològiques…
Sant Miquel
Caseria
Antiga caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al voltant de l’església de Sant Miquel.
Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…
el Besiberri

El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…
Fluvià

Edifici de Fluvià a Guissona (Segarra)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Guissona (s. egarra), a la plana, al NE de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià
, afluent del Sió.
Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé…
serra del Cis

Vista de la serra del Cis
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça (1.793 m al pic d’Amariedo).
És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759 m i la roca…
Rampó
Història
Comte de Barcelona i Girona (820-825) nomenat pel rei Lluís I el Piadós en substitució de Berà.
Era un magnat franc de la cort reial i de la confiança del sobirà, aliè a les rivalitats que a la Marca enfrontaven els partidaris de Berà amb els seus detractors Rampó ja havia servit Carlemany i pel gener del 814 havia estat l’encarregat de comunicar a Lluís I, que era a Doué, la mort del seu pare esdevinguda a Aquisgrà Com a comte de Girona, pel setembre del 822 acompanyà l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles a la cort de Lluís I a Attigny, on sollicità i obtingué del rei un precepte d’immunitat per a l’esmentat cenobi Vers el 820 autoritzà Donnul a construir el cenobi de Sant Pere d’…