Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
1518-1555: El descobriment de l'imperi
A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…
Sant Miquel dels Barretons

Sant Miquel dels Barretons
Rafel Miro (CC BY-NC-ND 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Viladrau (Osona), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.
Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936
salmedina
Història
A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials, la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
El càrrec, d’origen islàmic ṣāḥib al-madīna , ‘senyor de la ciutat’, instituït per ‘Abd al-Raḥmān II, solia ésser designat pel rei A Saragossa, en virtut d’un privilegi del 1256, una parròquia, elegida per sorteig, proposava els candidats A les moreries valencianes, nomenat generalment pel batlle general, intervenia en les causes menors i assistia el cadi
matacà
Construcció i obres públiques
Obra de fortificació que corona una muralla, torre o porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l’enemic.
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
el Maestrat
Regió històrica del NE del País Valencià, que comprèn les comarques de l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat, i —des del punt de vista històric— també una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén
.
L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…
Renat I de Provença
Història
Comte de Provença i duc d’Anjou (1434-80), duc de Bar (1430-80) i de Lorena (1431-53), rei de Nàpols (titular: 1435-38 i 1442-80; efectiu: 1438-42), comte de Guisa (1419-24), rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72).
Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…
Santàngel

Armes dels Santàngel
Família de conversos que tingué l’origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava al call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo , que prengué el nom de Luis Santángel els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa…
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…