Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
Salvador Claret Naspleda
Automobilisme
Pilot, dirigent i promotor automobilístic.
Participà en les curses del Socors Roig Internacional que es feren al circuit de Montjuïc Creà l’Organització Internacional de Competicions Automobilístiques, entitat que desenvolupà els vehicles anomenats midgets a Espanya, França i Portugal L’any 1936 obrí la primera autoescola de Girona, i els anys quaranta començà la recerca i la recuperació de vehicles històrics, que culminà amb el museu que porta el seu nom, a Sils També fundà i presidí el Motor Club Girona El seu net Francesc Paco Artigas Claret Sils, Selva, 16 d’agost de 1964 - Girona, 10 de desembre de 2025, expert en antiguitats i…
Vanuatu 2010
Estat
Vanuatu va erigir-se com un dels països del Pacífic més crítics amb el Govern colpista de Fiji El seu primer ministre, Edward Natapei, va encapçalar l’oposició a celebrar la trobada de líders de la comunitat menalèsia a Vanuatu, fet que li va portar problemes interns, ja que, al juliol, l’oposició li va exigir la dimissió esgrimint que la no-celebració de la cimera havia estat un fracàs de la seva gestió Per contra, el Parlament del país va donar suport a Papua Nova Guinea en les seves reclamacions de sobirania sobre els territoris indonesis de Papua i Papua Occidental, endegant una demanda…
Karl Schmidt-Rottluff
Pintura
Pintor alemany expressionista.
Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930…
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Historiografia catalana
Entitat creada a Banyoles l’any 1943, per un grup de banyolins preocupats per la salvaguarda i l’estudi del patrimoni cultural de la comarca.
Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles…
efa
Música
Cadascuna de les obertures (obertura acústica) en forma de F antiga fetes a la part central de la taula harmònica d’alguns instruments cordòfons, generalment per parelles i simètriques respecte a l’eix longitudinal que defineix la direcció del mànec.
En actuar com a pas de sortida de l’aire interior, faciliten la vibració de la tapa harmònica, en donar-li major elasticitat Vogides amb serra i finalment tallades a mà, la forma de les efes i la manera en què estan treballades són un identificador dels tallers i escoles de luthieria En la iconografia dels primers instruments europeus, violes i rebecs primitius del segle XII, ja es troben obertures, principalment circulars i en forma de C o B Les primeres efes amb una forma semblant a la moderna pertanyen a una viola d’arc que apareix en una miniatura d’un saltiri anglès del…
plica
Música
En el cant pla, nom que s’utilitzava al segle XIII i al principi del XIV per a referir-se als neumes liqüescents (neuma).
Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció…
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos grups…
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
bola
Heràldica
Figura esfèrica que hom representa ombrejada per a donar-li relleu, la qual cosa la distingeix del besant i de la rodella.
art topiària
Botànica
Tècnica de jardineria que consisteix a retallar artísticament els arbres i els arbusts per a donar-los formes escultòriques, geomètriques o figuratives.
Ja practicada pels romans, és molt característica dels jardins italians i francesos dels segles XVI i XVII