Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Jean-Claude Risset
Música
Compositor i musicòleg francès.
Estudià física a l’École Normale Supérieure de París, i el 1967 obtingué el doctorat Parallelament cursà piano amb Robert Trimaille i Huguette Goullon, i composició amb André Jolivet Vinculat des del 1961 al CNRS, hi dugué a terme la recerca sobre sons generats electrònicament que constitueix la base de la seva obra El 1972 creà el Laboratori d’Informàtica i Acústica Musical, incorporat el 1978 al Laboratori de Mecànica i Acústica del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb seu a Marsella, que dirigí els anys 1985-99 En 1964-69 feu freqüents estades als Estats Units, on conegué…
Julià Ribera i Tarragó
Música
Historiador, arabista i musicòleg valencià.
Vida Estudià a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en dret i filosofia i lletres El 1882 s’inicià en els estudis àrabs, sota el mestratge de F Codera i fou un dels fundadors de l’escola d’arabistes a l’Estat espanyol Fou catedràtic d’àrab a Saragossa 1887-1905, on collaborà activament en la Revista de Aragón , i catedràtic d’història de les civilitzacions jueva i musulmana a la Universitat de Madrid 1905-28 El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola amb un discurs sobre l’origen de la lírica provençal que encetava la polèmica que més tard havia d’oposar…
Partit Comunista Xinès
Història
Partit creat a la Xina, el 1920, fruit de les lluites obreres a Xangai i fruit també dels cercles d’estudis comunistes, radicats a París.
El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats…
Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Periodisme
Literatura catalana
Política
Economia
Advocat, industrial, periodista, poeta i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…
,
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
música de Filadèlfia
Música
Música desenvolupada a Filadèlfia (Estats Units d’Amèrica).
Fundada el 1682, només un segle més tard ja era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país És lògic, doncs, que ja hi hagi notícies dels primers concerts públics el 1757 Al principi del segle XIX a la ciutat treballaven els compositors Raynor Taylor 1747-1825, un dels fundadors de la Musical Fund Society, entitat que entre el 1820 i el 1858 organitzà molts concerts Benjamin Carr 1768-1831, que promogué la publicació del "Musical Journal", dedicat a la difusió de la música anglesa i americana de l’època i Alexander Reinagle 1756-1809, autor de les primeres sonates…
música de Belgrad
Música
Música desenvolupada a Belgrad (Sèrbia).
El seu nom en serbocroat és Beograd La pertinença de la ciutat a diversos estats i imperis al llarg de la història l’han fet receptora d’una gran quantitat d’influències Al segle IX els búlgars li donaren el nom actual, que significa ’Ciutat Blanca' Del 1521 al 1867 formà part de l’imperi Otomà Posteriorment esdevingué capital de la república 1868 i del regne 1882 de Sèrbia el 1918, del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens el 1945, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i, a partir del 1992, de la Federació Iugoslava Abans que res, però, Belgrad és el centre polític i cultural del…
Artur Cuyàs i Armengol
Literatura
Periodisme
Música
Lingüística i sociolingüística
Periodista, escriptor, promotor cultural, traductor i compositor.
Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…
,
Stephen A. Forbes: un llac és una illa
En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots…
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23, Sóller i…
, ,