Resultats de la cerca

Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…

La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

De l’antiga família dels Anicii, rebé una bona formació clàssica, estudià els autors grecs a Atenes i es proposà de fer-los conèixer a Roma Entrà després al servei del poder ostrogot, i arribà a ésser cònsol i magister palatii del rei Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat a Pavia i executat Bé que en les seves obres majors no intervé com a tema la fe cristiana, sembla definitivament confirmat el caràcter cristià de Boeci A l’alta Itàlia és venerat com a màrtir des del segle VIII Pensador eclèctic i bon hellenista, una mort prematura li impedí completar el projecte de traduir i…

De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…

Fill de Miquel Serra i Pastor, s’inicià com a periodista el 1947 en el diari Baleares i es llicencià el 1951 L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma 1955 i, entre d’altres, la primera edició de Bearn 1956, de Llorenç Villalonga Fundà i dirigí, entre d’altres, les publicacions Mallorca Deportiva 1957-60, Fiesta Deportiva 1959-71 i els diaris Majorca Daily Bulletin des del 1961 i Iberian Daily Sun 1969 Fou director d’ Última Hora 1974-83, diari que adquirí el 1974, i de Baleares 1987, que també comprà el 1984 i del qual en promogué el 1996 la…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…