Resultats de la cerca
Es mostren 2406 resultats
Alemanya 2012
Estat
El diari sensacionalista Bild va publicar, just quan faltaven pocs dies perquè s'acabés l'any, un article que qüestionava el grau de relació que podien arribar a tenir dirigents polítics i poder econòmic Aquesta vegada el punt de mira es dirigia sobre Christian Wulff, president del país, acusat d'acceptar diners d'empresaris per publicar llibres d'autoexegesi, comprar segones residències i acceptar sumptuosos regals La dimissió de Wulff, que es va fer efectiva el 17 de febrer, va donar pas al nomenament, el 18 de març, del conservador Joachim Gauck, però no van acabar aquí les turbulències en…
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com engranatges,…
Les costes baixes dels litorals sense marees: platges, aiguamolls i deltes
La distribució dels hàbitats Tal com ja s’ha dit, parlant amb propietat, no existeixen mars sense marea Tanmateix, com que la intensitat de la marea depèn de la massa d’aigua que es consideri, de la seva situació geogràfica i de fenòmens locals relacionats amb la forma dels litorals, hi ha mars on la marea té una feble amplitud Al voltant d’aquestes mars tancades, la frontera entre el medi terrestre i el medi marí és molt estreta Quan la costa és poc elevada, el límit és constituït per una platja, una fila de dunes més o menys desenvolupada o, a la desembocadura dels cursos d’…
Càncer de laringe
Patologia humana
Definició És anomenat càncer de laringe el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que constitueix una massa de teixit formada per cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament En créixer comprimeix i envaeix les estructures adjacents Si no es tracta precoçment, el càncer es dissemina a través de la circulació limfàtica i sanguínia i ateny els ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats, n’altera les funcions i impedeix globalment el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina…
Algues bentòniques marines
En els últims vint-i-cinc anys hi ha hagut novetats significatives en el coneixement florístic, taxonòmic i ecològic de les algues marines A més, s’han produït canvis notables en les comunitats, ocasionats sobretot per les activitats humanes A continuació es comenten les novetats i els canvis principals Algues vermelles El catàleg florístic de les algues vermelles s’ha incrementat notablement Dins l’ordre de les rodimenials destaquen dues espècies, Rhodymeniocolax mediterraneus i Leptofauchea coralligena , descrites com a noves per la ciència, els tipus de les quals s’han recollit en terres…
Sòls pobres, rogencs i bruns
La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…
Pollença
Sortida del sol al Port de Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir…
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…