Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Miquel Agustí

Portada de la primera edició del Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí
© JoMV
Agronomia
Literatura catalana
Agrònom i escriptor.
Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la casa i dels…
,
Santa Maria de la Maçana o de la Figuereta (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior de l’església, en lamentable estat d’abandonament i ruïna J Giralt L’església de Santa Maria es troba a la mateixa carena i a pocs metres del castell de la Maçana Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 33-13328 Situació 31TCG250442 Història Aquesta església fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també estigué vinculada al monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del terme del castell de la Maçana són de l’any 1157, en què Arnau Company, amb la seva…
Fundació Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Entitat cultural sabadellenca creada al novembre del 1945 a partir de la Institució Bosch i Cardellach, nascuda l’11 de novembre de 1942.
Desenvolupament enciclopèdic La Institució fou constituïda per un grup de sabadellencs interessats en la cultura autòctona, entre els quals destaquen Ramon Arquer, Miquel Crusafont, Joan Farell i Joan Montllor Sota la tutela de l’alcalde Josep M Marcet, la Institució responia al desig d’establir un collectiu d’especialistes que, al marge de les consignes del règim franquista, mantingués el caliu de la cultura autòctona El seu nom fa referència al primer arxiver i historiador de Sabadell, de final del s XVIII vg Bosch i Cardellach, Antoni , que també fou metge i secretari…
Jordi Vall i Escriu
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Vida A catorze anys començà estudis a l’Escola de Belles Arts de Gràcia, i l’any següent perfeccionà l’art pictòric al costat de G Bosch Sanans, al mateix temps que s’inicià en la teoria dels teixits a l’Escola Tècnica Tèxtil de la Unió Industrial 1946, així com en el cinema Durant la dècada del 1960 exposà per Europa, collaborà en revistes, escriví una desena de peces teatrals, al mateix temps que es consolidà en l’art cinematogràfic amb films sense diàlegs adscrits a l’avantguarda formal pel que fa a l’ús de la gramàtica fílmica Una obra feta de fantasies, realitzada sempre amb l’estreta…
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de…
La Maquinista Terrestre i Marítima

Cartell de La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…
Sant Pere Espuig (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…
premis Narcís Monturiol
Distincions que atorga la Generalitat de Catalunya a fi de guardonar persones i entitats que contribueixen de manera destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya.
Instaurats l’any 1982 per l’aleshores departament d’universitats, recerca i societat de la informació DURSI, equivalent a l’actual departament d’innovació, universitats i empresa, s’atorguen anualment en dues modalitats, les medalles, per a distingir persones físiques, i les plaques, per a persones jurídiques La concessió d’ambdues condecoracions és feta per decret a proposta del president o d’un conseller i per acord del consell executiu Any Guardonats MEDALLES 1982 Oriol de Bolòs, Manuel Cardona i Castro, Ramon Margalef i Joan Oró 1983 Albert Barella i Miró, Lluís Bel i Díaz, Pere Bohigas,…
Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant…
Estudios de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació apareguda a Barcelona entre els anys 1951 i 1959 a càrrec de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina