Resultats de la cerca

Fundat el 1934, fou impulsat per membres del Bloc Obrer Camperol, que posteriorment s’integrà al Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM de Girona Promocionava l’esport entre les classes populars, i com a element de relació entre collectius polítics i obrers Practicava en especial el futbol i l’atletisme, i organitzava activitats culturals

Organitzà més d’un centenar de concerts, en els quals aconseguí la participació de les principals figures del moment i també de les orquestres i agrupacions de cambra més prestigioses Afavorí la creació de l’Orquestra Simfònica de Girona

Fundada l’any 1965 amb el nom d’Associació Angelus, pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intellectual a través d’activitats lúdiques i esportives L’any 1995 es convertí en fundació i adoptà el nom actual Disposa de seccions esportives d’esquí, bàsquet i futbol sala Utilitza les installacions del pavelló de Santa Eugènia i les pistes de l’Escola Eiximenis Entre els seus esportistes hi ha l’atleta Cristina Colón, campiona d’Espanya de 5000 m llisos i subcampiona de 3000 m el 2010

Fundat el 1978, participa en la Lliga Catalana i en el Campionat d’Espanya d’ala delta La temporada 2005-06 un membre del club s’adjudicà el títol de campió de Catalunya Vola habitualment a Rocacorba, a Mare de Déu del Mont i a Comanegra

Fundat el 1966, practica el tir de precisió tant en pistola d’aire com en carrabina Participa en competicions com el Campionat de Catalunya i el Trofeu President Les seves installacions, que es trobaven al parc de la Devesa, foren clausurades el 2010 Les noves installacions es construïren al camp de Domeny El 2010 tenia uns 250 socis, tot i que anteriorment la xifra havia estat molt més elevada molts dels antics socis marxaren al Club de Tir Esportiu d’Osona pel canvi d’installacions

És organitzat per la Federació Catalana d’Halterofília i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, a les seves installacions Ha tingut la participació de diverses seleccions estatals

Hi destacà el pes del sector no resident gairebé un 5% dels seus recursos crediticis total L’any 2008 disposava d’una xarxa de 238 d’oficines en vint-i-quatre comarques, especialment densa a les gironines, tenia uns actius per valor de 7714520 milers d’euros i el resultat consolidat de l’exercici fou de 26486 milers d’euros Al maig de 2010 l’entitat aprovà ser absorbida per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa” Al novembre de 2010 es formalitzà al registre mercantil la fusió de les dues entitats

Calvari que formava part d’un retaule d’origen gironí S’ha atribuït al taller de Lluís Borrassà, però les característiques estilístiques fan pensar que l’autor podria ser Francesc Borrassà ©IAAH/AM Entre les escoles pictòriques del bisbat de Girona excelleixen les que tingueren el seu centre d’acció a Girona i Castelló d’Empúries vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” del primer internacional en aquest mateix volum, malgrat que la imatge que se’n té és molt condicionada per la gran dispersió i la desaparició de la major part de les seves obres Per aquesta raó,…

Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…

Logo de la Caixa de Girona La Caixa d'Estalvis de Girona 1940-1995 Girona, el 1940 Girona, el 1940 El 1940 Girona era una ciutat que vorejava els 30 000 habitants Encara no havia agregat els pobles veïns El mes de febrer feia un any de l’ocupació per part de l’exèrcit del general Franco, que va posar fi a la guerra civil Les ferides estan totalment obertes Després de l’assassinat el 1936 de nombrosos sacerdots, de militants de partits polítics de dreta i de gent benestant, ara és el torn dels vencedors d’aplicar la seva particular justícia, no inspirada precisament en la caritat cristiana Es…