Resultats de la cerca

Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa…

Aquesta església es trobava en el terme de Cabrera, però les seves terres estaven repartides entre Cabrera i Piera, ja que la quadra de Sant Miquel, que sorgí a partir d’un petit terme format a partir de la fortalesa de Badorc, comprenia terres de tots dos termes Inicialment fou una capella de la domus de Badorc, però després esdevingué capella del petit terme de Badorc, primer dependent de l’església de Vallbona i després de la de Cabrera Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels senyors de la domus El terme de Cabrera, on realment es troba l’església, es documenta a…

La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat…

Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre testament fou atorgat…

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Probablement descendia del trobador Amanieu de Cescars És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399, dedicat al bisbe de Lleida Guerau de Requesens Es tracta d'un resum en vers de la doctrina cristiana De tipus narratiu, consta de 347 octosíllabs apariats

Situació Indret on s’erigia el castell, les ruïnes del qual, molt escasses, es poden veure vora el santuari de Cabrera, que apareix a la foto J Pagans-TAVISA El castell de Cabrera es troba situat a la punta oposada del Santuari de Cabrera, abans d’arribar al Coll de l’Osca, dalt del pla de Cabrera i, a l’extrem nord, a tocar de l’Osca Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 51,1 —y 58,3 31 tdg 511583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Abans d’arribar a Cantonigrós, al quilòmetre 22,500 hi…

Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, a l’antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre Mosset i Molig Conflent, obra del s XII, que havia estat la parroquial de Mosset El priorat ja s’havia extingit el 1608 un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà

Aquesta fortificació donà lloc i nom a un llogarret situat prop de Vilavella Fou una possessió de Sant Pere d’Àger El rei Jaume I confirmà el 1228 a l’abat Bernat d’Àger el domini jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet Segons JCaresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312

Les notícies documentals referents a aquesta fortalesa són escasses El 1193 Guerau d’Alamany cedí al cenobi de Sant Cugat la seva fortalesa anomenada Matoses Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Guillem de Cervelló, el mes de desembre del mateix any El 1239 Guillem de Cervelló, successor de l’anterior, ratificarà la cessió que havien fet els seus avantpassats