Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Antoni Bergnes de las Casas

Antoni Bergnes de las Casas
© Fototeca.cat
Filologia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Hel·lenista i editor.
Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…
,
Karl Barth
Cristianisme
Teòleg suís de l’Església Reformada.
Començà dedicant-se als problemes socials, i es definí com a socialdemòcrata La Primera Guerra Mundial el portà a valorar més l’element escatològic i transcendent del cristianisme emprengué l’estudi de l' Epístola als Romans amb l’obra Der Römerbrief 1910 intentà d’unir l’acció o gràcia o paraula de Déu amb l’acció o esforç humà cap al progrés Els anys posteriors accentuaren la importància de la transcendència en el seu pensament Fou professor de dogmàtica a Göttingen, a Münster i a Bonn El primer intent de sistematització del cos doctrinal del cristianisme fou Die christliche Dogmatik im…
Rudolf Bultmann
Cristianisme
Teòleg i escripturista luterà alemany.
Estudià a Marburg, on es formà en el corrent liberal i rebé la influència de Wilhelm Herrmann Fou catedràtic de Nou Testament i d’història religiosa del cristianisme primitiu a Marburg 1921 Superà la teologia liberal amb l’afirmació de la realitat del Déu transcendent, manifestat en Jesucrist teologia dialèctica, i des del primer moment s’aplicà a coordinar la ciència vàlida de la teologia liberal amb els valors de la teologia dialèctica la fe i la seva transcendència El primer fruit del seu lema ‘tornar al Crist de la fe sense sacrificar la sinceritat científica’ fou Geschichte der…
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist ,…
davallament
Teatre
Representació de l’acte de davallar el cos de Jesucrist de la creu, derivada de la litúrgia, que hom feia el divendres sant.
Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI
Sant Marcel de Planès (Planoles)
Art romànic
Acta de consagració de l’església de Sant Marcel de Planès 1018-1046 "Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est Non habebis deos alienos coram me Non facies tibi sculptile, neque omnem similitudinem que est in celo desuper et que in terra deorsum et eorum qui sunt in aquis Memento ut diem sabbati sanctifices Honora patrem tuum et matrem, ut sis longevus super terram Non occides, non mecaberis, non furtum facies, non loqueris contra proximum tuum falsum testimonium Non concupisces rem proximi tui Crismons Initium sancti evangelii secundum Matheum Liber generationis Iesu Xpisti domini…
ministeri
Cristianisme
Ofici al servei de la comunitat cristiana.
L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració eucarística , font i…
anàfora
Cristianisme
Part central de la missa, en les litúrgies orientals, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes…
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…
teologia de la creu
Cristianisme
Corrent teològic, típicament luterà, que és en contraposició amb la teologia de la glòria, més pròpia del pensament catòlic i que correspon a la teologia mística medieval i a l’escolàstica.
Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina