Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Altres àlcids: somorgollaire, gavotí i fraret
Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…
Fumarell carablanc
El fumarell carablanc Chidonias hybrida és difícil de distingir a l’hivern dels altres fumarells, mentre que a l’estiu s’identifica per la taca blanca de les galtes, que contrasta amb el color negre del capell, com a l’exemplar de la fotografia, feta al Fondo En vol es distingeix pel blanc de dessota les ales Fa el niu surant en aigües somes i és colonial José Damián Navarro El fumarell carablanc és una espècie estival comuna, que a la major part del territori continental es presenta durant les migracions, especialment la primaveral en algunes localitats marjalenques litorals nidifica i/o…
Ànec griset
L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un estatus molt similar migrador escàs o nul…
salines del Pinet
Salines del municipi de Santa Pola (Baix Vinalopó), al S del terme, entre l’albufera d’Elx i la costa, vora l’antiga torre del Pinet; al S hi ha la caseria de la Marina del Pinet
.
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…
Gavina vulgar
La gavina vulgar Larus ridibundus , la gavina més comuna a les nostres costes i també, terra endins, on segueix el curs dels rius principals, té el plomatge molt variable segons l’època de l’any i l’edat de cada individu A l’estiu és característic el color marró del cap que mostra la femella del niu de la fotografia de dalt, mentre que a l’hivern, el cap, blanc, porta només algunes taques fosques al costat de l’ull A la primavera fotografia de baix poden coincidir exemplars amb plomatge en diferents estats, hivernals i estivals Oriol Alamany i Josep M Barres De repartiment típicament…
Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura
Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
Elx
Vista aèria d’Elx en direcció migjorn; a primer terme i a l’esquerra, l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Vinalopó, al raiguer o piemont de les serres subbètiques i la coalescència deltaica del Vinalopó i el Segura.
La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…
pesca

pesca Peix espasa
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina