Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica  dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…

Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella, la revista…

Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos…

Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal  i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins al 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…

Llicenciat a Saragossa 1945, hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostella, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar vg Temas medievales , on aparegueren les colleccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos” Tanmateix, la majoria de la recerca universitària i…

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’…

Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…

Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets Podarcis atrata , endèmica d’aquest arxipèlag Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25000 individus a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200 IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana dels Columbrets Podarcis atrata és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets situades a 56 km de la costa de Castelló que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica P hispanica atrata , tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus específic d’aquest rèptil Es tracta…

N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán, considerat parent de Bertrand Du Guesclin Llur descendència formà el segon llinatge de la Cueva Llur…