Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
Santa Maria de Tercui (Tremp)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquest petit temple, embolcallats per una densa vegetació que els envaeix ECSA - J A Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria es troben al cim d’un turó als afores del poble de Tercui, a uns 100 m en direcció a ponent del nucli urbà JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG118723 Història No ens han pervingut referències documentals directes sobre aquesta església L’any 1061 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà cediren una partida de terra erma que tenien al puig de Tercui als monjos Guillem i Ponç, amb la condició que hi edifiquessin una església Aquesta…
Sant Cristòfol de Puimanyons (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Edifici en ruïnes i sense coberta, amb clivelles que comprometen la conservació dels murs Arxiu Gavín L’església de Sant Cristòfol és al centre del poble semiabandonat de Puimanyons, situat als afores de la Pobla de Segur, prop de l’entrada a la vila per la carretera que ve de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG318788 Per anar-hi cal agafar una pista que passa per les piscines municipals de la Pobla, i en uns 2 km arriba a Puimanyons JAA Història Si bé el castell de Puimanyons apareix documentat a mitjan segle XI, de l’església de Sant Cristòfol només sabem que, almenys al segle XVIII…
Merli
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Merli) del municipi d’Alguaire (Segrià), als afores de la part alta de la vila, edifici del s XI.
La imatge havia estat venerada al veí monestir hospitaler d’Alguaire
Màntua
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels gibellins L’any…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i cultural de…
Sant Martí de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…
Sant Llorenç de Sant Andrià de la Conca (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat que conserva la disposició i alguns dels elements dels seus murs de l’obra del segle XII ECSA - J A Adell L’església de Sant Llorenç és als afores del poble de Sant Adrià, a llevant d’un petit raval que hi ha a l’est del poble, al peu de la carretera que ve de Tremp, passant per Tendrui Mapa 33-11252 Situació 31TCG213732 Per a anar-hi cal agafar una carretera que surt de Tremp, passa per Tendrui i arriba a Sant Adrià, després d’uns 8 km JAA Història No han estat localitzades fins a l’actualitat referències documentals que permetin conèixer el passat històric…
Els mocadors de Josep Baró, a Santa Coloma de Gramenet
Paper comercial de La Felicense, a Sant Feliu de Codines Josep Baró construí una important fàbrica cotonera en el terme de Santa Coloma de Gramenet La seva especialitat eren els mocadors Josep Baró i Pallerols 1857-1905 començà les seves activitats industrials com a soci de Domènec Tey i Puigdollers al començament de la dècada dels anys vuitanta Muntaren una fàbrica de teixits de cotó a Sant Feliu de Codines que es deia La Felicense, que funcionava a nom seu al cap de poc El 1883 s’establí pel seu compte en un descampat als afores de Santa Coloma de Gramenet Allí hi construí una fàbrica,…
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina