Resultats de la cerca

El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa…

Situació És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF146846 Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m Història La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest monestir un…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de…

La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i…

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la mateixa abadessa…

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a…

A la consagració de Sant Llorenç prop Bagà Berguedà de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs “ ecclesiam Sancte Mane de Ladurcio ”, la qual, versemblantment, no era la parroquial del lloc, atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda Odèn, de l’any 900, ens assabenta que ho era la de Sant Martí L’any 1037 apareix novament esmentada, en aquest cas arran de la venda d’uns alous situats“ in apendicio de Sancta Maria de Ladurc ” Aleshores possiblement ja no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà, car l’inventari dels béns del…

No es coneix amb certesa l’emplaçament d’aquest castell, però el més versemblant és que es trobés prop de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda Es es mentat “ kastro Timoneta ” l’any 926 en el document de venda d’una vinya situada dins el seu terme Torna a aparèixer citat en una convinença feudal del 1047, signada entre Arnau i Bernat de Dac —possiblement fills del Dac documentat l’any 999 en la venda de l’església de Santa Margarida i el mas de la seva vora, posseïdor d’alous a Timoneda —, d’una banda, i Otmar de Sunifred, de l’altra, en virtut de la qual els…

Les escasses restes d’aquesta església es troben al costat del recinte del castell de Claramunt, situat al cim d’una penya al vessant meridional de la serra del Montsec, prop del poble de Corçà La seva història es confon en bona part amb la de la propera església de Sant Bartomeu de Claramunt La primera referència del lloc i el castell de Claramunt és del 1042 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren el dit any carta franquesa als senyors de Pedra Exabel i Garoca de tots els alous que posseïen dins el terme del castell d’Àger “ sive et in ipso castro de Clarmont ” El…