Resultats de la cerca

Un document del segle XI sense data, possiblement de l’any 1004 per la signatura del seu notari, parla d’una donació de terres i vinyes que fan Ermengol, la seva muller Ermessenda i la seva germana Glària, al servei de Sant Vicenç i Sant Marçal, cenobi del comtat de Berga situat a l’apèndix de Malanyeu, al lloc dit el Villar Donamus in servicio Sti Vicencii martiris, et Sti Marcialis pecia una de vinea francha, et alias de terra ad praescripto Caenobio et est in comitatu Bergitano in appendicio de Mallaneti in locum quem vocant Villar El lloc de Villar és esmentat ja en la…

La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una visió sobre…

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

Residí a Vilanova de Meià i a Falset Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou procurador de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de la Reial Audiència de Catalunya i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres 1787 de Barcelona, institució on presentà la seva obra  Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana , que inclou un  Catálogo de las obras que se han escrito desde el…

Publicada en fascicles pel Grup Serra  dins Brisas , el suplement dels dissabtes del diari  Última hora , i també dins Baleares des del 1996,  Diari de Balears Consta de 25 volums, distribuïts en els 19 que formen el cos general de 28082 veus i més de 20000 fotografies, i que inclouen un primer apèndix en els volums 18 i 19 Els volums 20, 21 i 22 formen l’ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , que inclou dos volums 20 i 21 amb informació topogràfica, climatològica, econòmica i patrimonial dels municipis mallorquins i un tercer el 22 amb la cartografia de l’illa Els volums…

És vertebrada pel Sistema Divisòrio, apèndix sud-oest del Sistema Central hispànic És un seguit de serrats modests, que formen un peneplà continu de 150 a 300 m Hi són importants els fenòmens càrstics amb polja i deus subterrànies La costa nord és sorrenca, amb camps de dunes, i entre els caps Carvoeiro i Da Roca el Sistema Divisòrio cau a plom damunt la mar En el clima i la vegetació dominen característiques atlàntiques La població ha augmentat els darrers decennis Lisboa agrupa més de la meitat dels habitants de la regió També es destaquen Setúbal, Cascais i Barreiro És important la…

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de la poesia…

Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora terres sense…