La part inferior de l’aparell respiratori, que comprèn la part inferior de la tràquea, els bronquis i els pulmons, es troba continguda en la caixa toràcica, és a dir, l’espai interior del tòrax, la part de l’organisme limitada per l’estructura òssia de les costelles, l’es-tern i la part dorsal de la columna vertebral; queda interiorment separada de l’abdomen pel múscul diafragma.
L’esquelet del tòrax és constituït per dotze vèrtebres dorsals. A les apòfisis laterals o transversals de cadascuna de les vertebres s’articula, a cada cantó, una costella, una estructura esquelètica en forma d’arc, constituïda per una gran porció dorsal òssia i una altra d’anterior, cartilaginosa.
Hi ha dotze costelles a ambdós costats de la paret toràcica, les set primeres de les quals arriben a articular-se amb l’estern. La vuitena, la novena i la desena s’uneixen entre si gràcies als seus cartílags, alhora que les dues últimes, dites costelles flotants, acaben lliurement en el gruix dels músculs dorsals.
L’estern és un os únic, pla i allargat, en forma de punyal, que ocupa la part central i anterior del tòrax. Té tres parts ben diferenciades: el manubri, la part superior i més ampla; el cos, la part central que forma un angle amb el manubri i que s’hi uneix mitjançant un cartílag, i l’apèndix xifoide, la part inferior, que és una prolongació prima de l’os. A la part superior de l’estern, s’hi articulen les clavícules, que l’uneixen a les espatlles.
Les vèrtebres, les costelles i l’estern s’uneixen entre si per diversos lligaments, que els mantenen en posició, però que els permeten un cert grau de mobilitat. Gràcies a aquestes articulacions, les costelles poden alçar-se, i en fer-ho s’expandeix la cavitat toràcica, la qual cosa facilita l’aspiració d’aire.
Els moviments del tòrax es realitzen per l’acció de diversos músculs que s’insereixen en els ossos esmentats. Entre les costelles hi ha onze músculs intercostals, que es distribueixen en tres grups: els músculs intercostals externs, que segueixen una direcció obliqua, de darrere cap endavant i que uneixen la vora inferior d’una costella amb la part lateral de la vora superior de la costella inferior; els músculs intercostals interns, que es creuen en aspa amb els anteriors, i els músculs intercostals intermedis.
A la part posterior del tòrax hi ha els músculs serrats dorsals, cranial i caudal, que uneixen les zones cervical i dorsilumbar de la columna vertebral amb les cares laterals de les costelles. Aquests músculs, juntament amb els intercostals, quan es contreuen eleven les costelles, amb el resultat d’un increment en el diàmetre del tòrax.
A la part interna de la paret toràcica es troba el múscul triangular de l’estern, que s’origina a Testem, a prop de l’apèndix xifoide, i s’insereix en els cartílags de les costelles tercera a sisena. A la part dorsal dels espais intercostals hi ha els músculs subcostals, que passen de la cara interna d’una costella a l’altra. No és prou coneguda Tacció de cada un d’aquests músculs, que semblen depressors de les costelles, però que són poc eficaços.
També participen en la motilitat del tòrax diversos músculs que s’insereixen en la clavícula i l’omòplat i que actuen com a auxiliars de la respiració, si es dóna el cas.