Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Ucraïna 2016
Estat
La guerra al Donbass es va mantenir activa amb un sagnant degoteig de militars morts en els dos bàndols, però amb l’alto el foc que va entrar en vigor l’1 de setembre va semblar que minvaven tant els combats com les víctimes Tanmateix, al mes d’octubre va morir en un atemptat a Donetsk el comandant rebel i ciutadà rus Arseni Pàvlov Les informacions no van aclarir si havia estat víctima dels militars o milicians ucraïnesos o bé si havia estat objecte de les rivalitats en el seu bàndol, però en qualsevol cas la seva mort va suposar la pèrdua d’un dels principals "herois" del bàndol prorús…
Lluís Creus i Vidal
Comunicació
Enginyer industrial i publicista.
Es llicencià en enginyeria industrial i posteriorment obtingué el doctorat a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona Especialitzat en metallúrgia i electricitat, intervingué a Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, i en les empreses de Damià Mateu Dins de FHASA, formà part de l’equip per a la construcció de la primera central hidroelèctrica d’Andorra que va permetre l’electrificació del país 1929 i el subministrament elèctric a Barcelona A la primera meitat de la dècada dels trenta estigué molt vinculat al catalanisme conservador del 1932 al 1936 collaborà assíduament amb…
Juli Soleràs
Literatura catalana
Personatge d’Incerta glòria, novel·la de Joan Sales.
Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal—autor…
Francesc de Toda i Gil
Història del dret
Jurista.
Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les illegalitats del govern de Felip V de Castella nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc i fou inhabilitat per a càrrecs públics Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència 1705, de la qual esdevingué regent el 1706 Participà en la defensa de Barcelona 1706 i 1713-14 els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller Després del 1714 encara exercí d’advocat a Barcelona El seu nebot Josep de Toda i Domènech Riudoms, Baix…
Bonifaci Frederic d’Aragó
Història
Senyor d’Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont.
Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la mort del vicari…
Josep Costa i Cabré

Josep Costa i Cabré (a l’esquerra)
© ARXIU FEEC
Escalada
Escalador.
Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de participar en l’…
,
Olf de Pròixida i de Centelles
Història
Baró de Llutxent i d’Almenara.
Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I Prengué part en l’…
Ramon Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena i de Pontons (Ramon Guillem II d’Òdena).
Fill de Guillem II d' Òdena i d’Elisenda de Granyena El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248 Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a la mar S'…
Camil Campanyà i Mas
Política
Polític.
Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona i collaborà a La Tralla i La Nació Exiliat a Santiago de Cuba, collaborà en el periòdic Fora Grillons , del Grop Nacionalista Radical Tornat a Catalunya, en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà proserbi i aliadòfil, amb la convicció que una victòria d'aquest bàndol afavoriria la creació d'una Catalunya independent Organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats, i ell mateix anà al front el 1915, on fundà el periòdic La Trinxera Catalana , i hi morí l’any següent, junt amb una cinquantena de voluntaris…
Francisco Fernández de Velasco y Tovar
Història
Militar
Militar castellà.
Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al bàndol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina