Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
Human Rights Watch
Organització no governamental d’àmbit internacional per a la denúncia de les violacions dels drets humans.
El seu primer precedent fou Helsinki Watch 1978, fundada per a supervisar el compliment dels acords de Hèlsinki 1975 en el vessant humanitari als estats de l’antic bloc soviètic El 1980 amplià el seu àmbit d’actuació amb la creació d’Americas Watch, dedicada als conflictes de l’Amèrica Central, i els anys següents s’obriren altres grups de supervisió Asia Watch, 1985 Prison Project, 1987, que el 1988 s’organitzaren en una entitat amb el nom actual El 1989 obrí a Londres l’agència per a l’Orient Mitjà, i posteriorment, entre d’altres, han destacat les dedicades als drets de les…
espera
Espai de temps concedit o acordat per al compliment d’un manament, d’un tracte, etc.
barateria
Transports
Dret marítim
Acte il·lícit, comès pel capità d’un vaixell, el qual genera una responsabilitat que pot recaure sobre els naviliers.
Enclou, genèricament, els danys causats al vaixell i a la càrrega per imperícia o oblit del capità, els robatoris i les faltes de la tripulació, el fet de prendre una ruta equivocada o d’un canvi de rumb equivocat, el no-compliment del Reglament internacional per a prevenir els abordatges en la mar , i d’altres lleis sobre duanes, policia, sanitat o navegació En el Llibre del Consolat de Mar apareixen els mots barater i baratador aplicats tant al capità com al mestre d’aixa, en el sentit d’"aquell qui fa tractes fraudulents” Les ordinacions generals de Bilbao 1554 la defineixen…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment…
Llei del cinema de Catalunya
Cinematografia
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el trenta de juny de 2010 que regula la producció i l’exhibició cinematogràfiques i dóna suport a la indústria del sector a Catalunya.
L’elaboració i l’aprovació de la Llei fou motivada, també, per la voluntat de subsanar la molt minsa oferta de pellícules en versió catalana, i aconseguir-ne la paritat amb les versions en castellà És previst que la disposició entri en vigor l’u de gener de 2011, amb una implantació gradual que ha de concloure l’any 2018 per tal de possibilitar-ne l’adaptació a les empreses distribuïdores En compliment amb la llei, la meitat de les còpies de les pellícules estrenades a Catalunya han d’estar doblades o subtitulades en català Hom n'exceptua les versions originals en una de les dues…
Convenció Europea de Drets Humans
Dret
Tractat internacional pel qual es crea un sistema de protecció de drets humans en el marc del Consell d’Europa que fou signat a Roma el 4 de novembre de 1950 i ratificat per l’Estat espanyol l’any 1979.
En vigor des del setembre del 1953, la Convenció té com a principi vetllar pel compliment dels drets fonamentals civils i polítics dels ciutadans dels estats signants i també d’aquells que, encara que no ho siguin, es troben sota la seva jurisdicció Protegeix el dret a la vida abolició de la pena de mort pel protocol 6 al Conveni, prohibeix la tortura, l’esclavitud i el treball forçat, garanteix el dret a la llibertat i la seguretat, a un procés equitatiu i a un recurs efectiu, al principi de tipicitat penal, al respecte a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament,…
Servei Català de Trànsit
Organisme dependent de la Generalitat de Catalunya encarregat d’elaborar i aplicar les polítiques de seguretat viària.
Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual al gener del 1998, quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat de Catalunya En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació viària i la informació permanent sobre…
acció
Dret processal
Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat, normalment anomenats Tribunals de Justícia, que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés (perquè un procés sigui iniciat cal, normalment, que alguna persona ho demani, això és, que exerceixi una acció).
Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones ,…
Necmettin Erbakan
Política
Polític turc.
Enginyer i professor universitari, entrà en la vida pública el 1971, quan fundà el Partit de l’Ordre Nacional, illegalitzat el 1971 Després d’un exili a Suïssa, creà el Partit Islàmic de Salvació Nacional i formà part del govern de coalició de Süleyman Demirel el 1979, deposat pel cop militar del 1980 L’any 1982 fundà el Partit del BenestarRefah, de tendència islamista, amb el qual aconseguí guanyar les eleccions del 1996, i es convertí en cap d’un govern de coalició amb el Partit de la Justa Via de Tansu Çiller Al juny del 1997 dimití com a primer ministre, en compliment del…
Ljudmila Aleksejeva
Política
Activista pels drets humans russa.
Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la Unió Soviètica en matèria de drets humans El 1977 fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina