Resultats de la cerca

Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres…

Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el concepte…

Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al…

Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada…

Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors…

El concepte fou introduït pel gèoleg americà William Morris Davis, el qual distingia tres fases o estadis dins el cicle una fase de joventut , caracteritzada per l’agressivitat de les formes de relleu i la intensitat del procés erosiu una fase de maduresa, en què hi ha tendència a un equilibri i l’erosió va fent-se menys intensa, i una fase de vellesa , en què les formes de relleu pràcticament han desaparegut i l’erosió és mínima Hom ha discutit molt aquesta imatge —excessivament antropocèntrica— de l’evolució del relleu El concepte de cicle d’erosió ha estat, de fet…

Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’…

Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les…

Professor a Jena 1879-1918, la publicació del seu primer llibre, Begriffsschrift, eine der arithmetischen nachgebildete Formelsprache des reinen Denkens ‘Ideografia, un llenguatge formalitzat del pensament pur a base del llenguatge aritmètic’, 1879, marca una de les dates principals del desenvolupament de la lògica matemàtica Són contribucions seves la logicització de l’aritmètica, l’argument que la matemàtica es redueix a la lògica, l’elaboració del càlcul proposicional, la noció de funció proposicional i de quantificació i l’anàlisi lògica de la prova Fou, a més, el primer autor que…

Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit ‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20 descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff ‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910, que li obriren el camí a una…