Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Centre Nacional Català
Partit polític
Entitat nacionalista creada el 1899, enmig de la crispació interna que vivia la Unió Catalanista.
A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’altres els…
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de…
Zúric
Ciutat
Capital del cantó de Zúric, Suïssa, a banda i banda dels rius Limmat i Sihl, a la desembocadura del llac de Zúric.
És flanquejada per l’Uetliberg 803 m, al SW, i pel Zürichberg 678 m, al NE, als vessants dels quals hi ha els barris residencials És el principal nucli industrial i el principal centre comercial i financer de Suïssa indústria pesant i de precisió, tèxtil, editorial, etc borsa, banca i assegurances d’abast internacional Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Zürich, fundada el 1833 i Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, el 1855 Centre cultural museus, teatre d’òpera Després dels celtes helvecis, fou conquerida per Roma Turicum i annexada a la…
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació…
Lluís Roca i Florejachs

Lluís Roca i Florejachs
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador 1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana 1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en nombroses…
,
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules , la de…
Manuel Álvarez i Losada
Escultura
Escultor conegut per Manel Álvarez
.
Després d’estudiar modelatge i talla d’escultura a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, s’inicià el 1968 en el camp de la imatgeria religiosa L’any 1971 exposà per primera vegada a Vic i a Olot Amb motiu d’un viatge d’estudis a Itàlia 1975 descobrí el marbre de Carrara, material que ha influït molt en la seva producció posterior L’any següent es presentà el seu primer monument públic al Prat de Llobregat, dedicat al coronel Sanfeliu Des de l’any 2004 té el taller a Saus Alt Empordà És autor i dissenyador de nombroses peces per encàrrec d’empreses, administracions i …
Frederic Rahola i Trèmols

Frederic Rahola i Trèmols
© Fototeca.cat
Economia
Historiografia catalana
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1878 i doctor per la Universitat de Madrid el 1879 amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units 1879 L’any 1881 participà en el I Congrés de Jurisconsults Catalans celebrat a Barcelona per Valentí Almirall Fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón, i secretari general del Foment del Treball Nacional 1890, càrrec que ocupà fins el 1902 i des del qual elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans, fonamentalment proteccionistes…
, ,
Frederic Udina i Martorell
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i catedràtic.
Medievalista de prestigi, ha ocupat importants càrrecs en diverses corporacions acadèmiques Dirigí durant vint anys l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82, del qual és director honorari, i parallelament fou director del Museu d’Història de la Ciutat 1959-76 vg Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona Fou un dels fundadors de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir del 1968, i també dels collegis universitaris de Lleida i Girona, nuclis originaris de les actuals universitats Ha ocupat alguns càrrecs polítics delegat de Cultura de l’Ajuntament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina