Resultats de la cerca

Aquest edifici es troba dins el barri de Sant Just, al número 15 del carrer Lledó No es coneix, actualment, cap referència documental sobre la història d’aquest edifici Fou gairebé transformat del tot al final del segle XVIII o l’inici del segle XIX, quan la primitiva construcció medieval moderna fou substituïda per una casa de veïns de 5 pisos d’alçària Amb tot, resten vestigis al seu interior de pintures datades a la darreria del segle XIII o l’inici del XIV També es conserven de l’època medieval dos arcs que flanquegen la porta principal i es troben a la planta baixa de l’…

Fou fundada a la darreria del s XIII per Aimerico, pare de Cencio Camerario —que esdevingué el papa Honori III — El nebot d’aquest, Luca s XIII, fou el primer que portà el títol de Sabello , del qual es derivà el de Savelli féu costat a l’emperador contra el papa Gregori IX i donà una gran puixança a la família El seu fill Jaume fou el papa Honori IV Més tard, els Savelli s’uniren als Colonna contra el papa Bonifaci VIII, malgrat la rivalitat que existia entre ambdues famílies La dinastia, molt influent en els medis eclesiàstics, s’extingí el 1712 amb Giulio Savelli

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, s’emplaça a llevant del terme municipal, al nord de les costes de Palou Sembla que l’església de Palou, com la de Massoteres, també era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll A la darreria del segle XVI passà a formar part de la nova diòcesi de Solsona Cal dir que l’advocació de sant Jaume no és gens freqüent entre les esglésies més antigues d’aquestes comarques L’edifici actual és una construcció reformada en època plateresca sobre una fàbrica medieval, amb un airós campanar d’espadanya

Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint…

De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en…

El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…

La vila de Passanant és a la banda nord del seu terme municipal L’indret, originat a l’edat mitjana entorn del seu castell, es documenta a la darreria del segle XI, entre els anys 1079 i 1080 tanmateix, el castell no figura escripturat fins l’any 1123, quan els germans Ponç II i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en aquesta fortalesa, en què arribaren al pacte que hi viurien alternativament un any cadascun De l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, hi ha una primera notícia l’any 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera…

El despoblat de Vilba, on s’han fet unes prospeccions arqueològiques fa pocs anys, és situat sobre la cresta d’una roca calcària, als contraforts de la fallada de Malpàs, allí on hi degué haver el castell del mateix nom Les primeres notícies del lloc de Vilba són insegures car aquest topònim sembla que podria designar qualsevol altre petit vilar Així, al cartoral de Santa Maria de Lavaix hom troba esment de l’adquisició per part del monestir, l’any 956, d’un alou a la villa anomenada Biluva , en el lloc dit Erta de Sas, per tant, lluny d’on hi ha l’emplaçament de l’indret de Vilba Segons un…

Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional A la darreria…