Resultats de la cerca

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU ,  Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels anuncis 1985-87…

Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , dedicades a Felip IV El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643 Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…

Vida i obra Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, fou deixeble de Vives a Lovaina Inicià els seus serveis a la corona en la carrera militar, i prengué part en les campanyes d’Alger 1541 i de Flandes 1548 El príncep hereu Felip el nomenà preceptor del seu fill Carles Fou ordenat de sacerdot i, des del 1564, fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma, on morí dos anys més tard Sembla que la seva proximitat a la corona donà a conèixer Ausiàs Marc en la cort de Castella i, fruit d’aquest interès, se’n feu l’edició de Valladolid del 1555 hom li atribueix el…

Es llicencià en dret civil i canònic a València 1879, i des del 1886 exercí de bibliotecari i arxiver El 1895 fou nomenat director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, i el 1902, de la Biblioteca Provincial de Palma El 1899 fou elegit director de la Societat Arqueològica Lulliana i del butlletí de la mateixa institució, que recull la major part dels seus treballs Fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Comissió Editora Lulliana Les seves investigacions s’orienten a l’estudi de la història de les institucions i del dret propi de Mallorca També realitzà diversos treballs biogràfics i…

Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…

Vida i obra Fill d’un comandant de cavalleria, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, on fou alumne de M Menéndez y Pelayo El 1896 es doctorà en dret amb una tesi titulada Teoría y concepto del derecho i en filosofia amb una tesi sobre Luis Vives y sus tres libros “De anima et vita” Fou professor de l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, institució de la qual esdevingué secretari general, i el 1903 guanyà la càtedra de dret mercantil de la Universitat de València, si bé el 1905 tornà de nou a Madrid com a…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959 Estudià filosofia grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona, filologia clàssica Master a Oxford i teologia llicènciatura a Sant Cugat del Vallès Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya , d'on posteriorment fou professor emèrit Entre les seves obres de patrística, destaquen Los Padres de la Iglesia…