Resultats de la cerca
Es mostren 1734 resultats
Santa Maria d’Olvan
Art romànic
L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i consolidada…
Sant Vicenç d’Erasús o Eresús (la Seu d'Urgell)
Art romànic
L’esment més antic conegut del lloc d’Erasús és del 952, any en què les dècimes dominicals d’ Arasuze foren donades pel comte d’Urgell a l’església de Sant Feliu i Sant Martí de Ciutat, amb motiu de la seva consagració en el mateix document el bisbe d’Urgell li donava les dècimes, primícies i oblacions que rebia de la vila d’ Arasuze Era inclòs al terme de Sant Feliu de Castellciutat i situat a llevant de les viles d’Aravell i Adrall com a tal la vila d’ Erazuci, Erasuci o Erasuz apareix en documents datats els anys 987, 988, 1003, 1019, 1040, 1041 o 1074 L’any 1050 hi ha…
Sant Julià d’Ainet de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que…
Zdzislaw Jachimecki
Música
Musicòleg, compositor i director polonès.
Estudià i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena amb G Adler 1902-06 Durant la seva estada a Viena estudià composició amb H Graender i A Schönberg Fou professor a la Universitat de Cracòvia des del 1911, i posteriorment esdevingué director de l’Institut de Musicologia de la mateixa universitat Impartí cursos en diferents universitats i institucions europees, i el 1934 inicià una sèrie de publicacions a través de les quals donava sortida a les obres de musicòlegs de la ciutat Dedicà la seva recerca a la música antiga i la contemporània, i fou pioner en l’estudi de la…
mercadal
Història del dret català
Lloc on eren celebrats els mercats i les fires (bé que en alguns llocs aquestes eren celebrades en un indret diferent, dit firal), gairebé sempre fora els murs de les poblacions en les ciutats i viles medievals on els espais eren insuficients.
Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum , per acabar…
cakewalk
Música
Dansa originària dels esclaus negres de l’Amèrica del Nord.
De caràcter grotesc, està escrita en compàs de 2/4 i es caracteritza pel ritme sincopat, molt proper al del ragtime Aparegué a l’Amèrica del Nord vers el 1870 com a imitació-paròdia que els esclaus feien de les elegants danses dels blancs El nom, que es pot traduir lliurement per ’volta del pastís', deriva del premi que es donava als millors balladors Assolí una gran popularitat cap al 1890 entre els grups de vaudeville , i al principi del segle XX fou importada cap a Europa, on es popularitzà com a dansa de music-hall i d’espectacle Claude Debussy s’hi inspirà per a compondre…
Sant Vicenç de Moripol (Gósol)
Art romànic
Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller,…
Vicenç de Ribes
Cristianisme
Darrer prior de Montserrat (abans que el monestir esdevingués abadia) i cardenal.
Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’…
Sant Pere de Vilalta (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, al lloc de Vilalta No degué passar de capella rural vinculada al mas Vilalta El domini de l’església passà del fundador a la canònica de Vic El lloc i l’església apareixen documentats el 31 de desembre del 1063, quan es jurà el testament d’Ademar Guitard sobre l’altar de Sant Pere de Vilalta el mateix dia que el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, consagrava l’església En el testament Ademar donava voluntàriament l’alou de Vilalta, amb cases, torre, terres i vinyes i l’església a Sant Pere de Vic i a la seva canònica…
Sally Field
Cinematografia
Actriu televisiva i cinematogràfica nord-americana.
Es donà a conèixer com a intèrpret de la sèrie de televisió Sybil , on donava vida a una dona esquizofrènica A mitjan anys setanta començà a destacar al cinema i guanyà l’Oscar del 1979 a la millor actriu per Norma Rae , de MRitt Alterna comèdia i drama amb bons resultats interpretatius gràcies a la seva expressivitat Amb Places in the Heart RBenton, 1984, aconseguí el seu segon Oscar Actuà també a Kiss me Goodbye RMulligan, 1982, Murphy's Romance MRitt, 1985 Steel magnolias HRoss, 1989, Forrest Gump RZemeckis, 1994 i Eye for an Eye JSchlesinger, 1996, A Cooler Climate SSeidelman…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina