Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
La família Casas. Dos-cents anys fent estampats
Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les…
Les persones sense sostre
Rodamón, sd Stockxchng Què hi ha al darrere de la imatge d’una persona sense sostre i d’un collectiu que genera recels, estranyesa, i, sobretot, indiferència social No és fàcil respondre de manera simple aquesta pregunta, ja que s’està davant d’un fenomen extremament complex, tant en el pla individual com en els plans social i polític En aquest sentit, cal fer un abordatge acurat d’aquesta realitat quotidiana a les nostres ciutats i posar en qüestió aquells estereotips i aquelles imatges preconcebudes que presenten les persones sense sostre com un ells aïllat enfront d’un nosaltres…
Sant Jaume de Marganell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…
La Guàrdia o Torre de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la torre des del costat sud-occidental A desgrat de les modificacions sofertes, aquesta construcció encara presenta un bonic aparell F Junyent-A Mazcuñan Aquesta guàrdia, conjuntament amb el mas al qual és adossada, es dreça en un indret planer i conreat que hom anomena Pla de Fals, prop del raval de les Oliveres, el qual s’estén a la banda meridional del terme a frec del territori de Rajadell Long 1°43’34” — Lat 41°44’46” Hom hi pot anar seguint la carretera que amb origen a Manresa mena a Calaf En arribar, però, al Molí de Boixeda, cal desviar-se a mà esquerra…
Lluitar contra les flames
Una guerra contra el foc, on no manca l’aviació, els vehicles tot terreny i una logística de caràcter militar, basada en comunicacions eficaces i en estudiades tàctiques de posicionament i atac així és avui dia el combat dels incendis forestals La munició és ben simple aigua Aigua bombardejada o bé projectada de terra estant amb mànegues convencionals Sembla fàcil Com fer arribar l’aigua, però, al capdamunt d’una muntanya poc accessible, o com sobrevolar amb precisió una zona turbulenta a causa de l’aire calent ascendent i amb mala visibilitat per mor del fum I d’on treure l’…
pubertat
Dret civil
Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.
El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics
cofa
cofa d’un vaixell de vela
© Fototeca.cat
Transports
Plataforma que en els vaixells de vela anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d’allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s’hi situés el serviola.
Era formada per diverses taules, recolzades damunt els baus de cofa, les quals deixaven una obertura quadrada al centre per al pas del pal
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
Palmelluts i camallargs
Els ocells d’aiguamoll solen tenir un aspecte singular Sobretot els seus becs i les seves potes s’aparten força de les dimensions i les característiques mitjanes que aquestes estructures tenen en els altres ocells Són ocells d’aigua, i concretament ocells d’aigual, és a dir ocells de terra ferma inundada A més de volar, han de poder nedar o caminar sobre substrats somament submergits I menjar-hi Per això, i en funció del tipus d’alimentació i de les característiques de cada aigual, els becs adopten tota mena de formes i d’adequacions Les potes, altrament, són tan llargues com els exigeix la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina