Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
gólem
Judaisme
Ésser de la tradició mística i esotèrica hebraica.
El terme apareix en el llibre dels salms, i designa un cos amorf i en estat embrionari Present en la càbala, des del segle XVII, hom donà aquest nom a la mena d’autòmata que, convenientment animat per rituals i fórmules màgiques dels rabins, obeïa les ordres d’aquests La llegenda es difongué en les comunitats hebrees de l’Europa central, especialment entre els adeptes al hassidisme Passà a la literatura de gènere fantàstic entre altres, empraren el tema del golem Jakob Grimm i ETA Hoffmann El rabí Yudl Rosenberg recollí en la narració El gólem i els fets miraculosos del Maharal…
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la…
ṭab'
Música
Terme àrab que significa caràcter, naturalesa o temperament.
Estretament vinculat a la nūba , el ṭab' representa el fonament modal de tot el repertori poeticomusical d’origen andalusí música andalusina A l’igual del maqām en el sistema modal oriental, cada ṭab' té un nom d’origen àrab ṭab’mazmum o persa sika i designa un sistema de fórmules melòdiques característiques, més que no pas una gamma fixa En el sistema modal marroquí existeix una classificació dels ṭubû' -plural de ṭab' -, denominada Šaǧarat al-ṭubû' 'Arbre dels ṭubû ', que representa aquest sistema en forma d’un arbre simbòlic en el qual els ṭubû' són agrupats en cinc de…
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més…
Joaquim Paço d’Arcos
Literatura
Novel·lista portuguès.
Les seves novelles reflecteixen la vida de la burgesia lisboeta del s XX amb les fórmules de la narrativa realista del s XIX El cicle Crónica da vida lisboeta s’inicià amb Ana Paula 1938 i continuà amb Ansiedade 1940, O caminho da culpa 1944, Tonos verdes em fundo escuro 1946, Espelho de tres faces 1950 i A corça prisioneira 1957 La influència de Balzac, matisada pel cosmopolitisme i la formació britànica de Paço d’Arcos, és evident en tota la sèrie A més, se'n destaquen altres novelles, com Memórias duma nota de banco 1962 i Cela 27 1965 Conreà també el teatre Paulina vestida…
Slavko Osterc
Música
Compositor eslovè.
Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin…
anagrama
Literatura
Mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o frase.
Aquest artifici fou conegut ja en l’antiguitat i ha estat usat amb finalitats diverses per a adular els sobirans, com és el cas de Ptolemeu II Filadelf πτολεμαιοϖ ' el bellicós ', dóna ‘απò μέλιτοϖ ‘tret de la mel’ o de Lluís XIV des de l’adveniment del cristianisme, per a atribuir sentits enrevessats a paraules Roma dóna amor i frases determinades quid est veritas , ‘què és la veritat' dóna est vir qui adest 'l’home aquí present’ resposta de Jesús a Pilat pels cabalistes i els alquimistes, per a encobrir fórmules que volien mantenir secretes, com la de la pólvora inventada…
Giovanni Previtali
Art
Historiador de l’art.
Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…
José Miguel Ullan Hernández
Literatura
Poeta castellà.
Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules…
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina