Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
alquenil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur etilènic.
Llur nomenclatura sistemàtica segueix les regles de la dels grups alquil, però en el nom de l’alquè corresponent el sufix - è és substituït pel sufix - enil , i la posició del doble enllaç és indicada mitjançant un nombre Exemple but-2-enil CH 3 CH=CHCH 2 — Per excepció són admesos els noms trivials vinil, allil i isopropenil
parasòmnia
Patologia humana
Denominació genèrica de diversos trastorns motors o autònoms que deriven d’una alteració dels mecanismes del son.
Hom hi inclou alteracions de les funcions vegetatives durant el son enuresi, espasmes laringis, erecció dolorosa, alteracions neurològiques agitació motriu, sacsejades, mioclonies, paràlisis i psíquiques somnambulisme, terrors nocturns
neurodèrmia
Patologia humana
Denominació genèrica de diverses dermatoneurosis en les quals, malgrat una pruïja intensa, no hi ha reacció cutània.
àcid urònic
Química
Denominació genèrica de diversos composts àcids derivats de les aldoses per oxidació de llur grup hidroxil terminal.
Hom els pot preparar per oxidació acurada de glicòsids, i són anomenats substituint el sufix - osa de l’aldosa corresponent pel sufix - urònic Els àcids urònics més corrents en la natura són el glucurònic i el galacturònic
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
fenòmens d’ordre-desordre
Física
Designació genèrica d’un conjunt de canvis de fase diferenciats pel grau d’ordenació dels seus components.
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic de la part pirinenca d’Aragó (alt Aragó i Sobrarb), pròxim al castellà.
El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no…
El Penedès
La regió natural i històrica del Penedès és situada al S de Catalunya entre la comarca de l’Anoia al N‚ el Camp de Tarragona a l’W‚ el Baix Llobregat a l’E i la mar al S La divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936 i la del 1987 van dividir el Penedès en tres comarques administratives l’Alt Penedès‚ el Baix Penedès i el Garraf‚ amb les capitalitats de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú Tanmateix‚ però‚ es pot parlar d’una manera genèrica del Penedès‚ perquè presenta característiques geogràfiques pròpies i‚ sobretot‚ un passat històric comú Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina