Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
vinculació
Història del dret
Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.
Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme , i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat collectiva vinculacions comunals i eclesiàstiques mà morta, les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats Al segle XVIII nombroses lleis…
galop
Música
Dansa de tempo ràpid i metre binari simple que habitualment constava d’una introducció curta i una coda.
D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la…
Otó IV
Història
Emperador romanogermànic (1209-18).
Rei de Romans i de Germània 1198 Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó Derrotat per Felip de Suàbia 1206, es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a…
Lviv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep Lleó de Halicz…
Wettin
Llinatge alemany que regnà a Mísnia, Turíngia i Saxònia des del 1130 al 1918.
El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental…
llengües germàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família indoeuropea originari d’un tronc comú no documentat i reconstruït per comparació: el protogermànic.
Hom sol dividir aquest grup en tres subgrups l’ oriental , ja extingit, del qual resta la Bíblia gòtica , en visigòtic, obra d’Úlfila mitjan segle IV el septentrional , o escandinau, sorgit del nòrdic o antic escandinau, que comprèn, d’una banda, l’islandès, la llengua més conservadora del subgrup, i el noruec, i, de l’altra, el danès i el suec, i l’ occidental , que comprèn l’anglès, el frisó, el neerlandès holandès, flamenc, afrikaans ―amb el seu avantpassat, el fràncic―, el baix alemany, evolucionat de l’antic saxó, i l’alt alemany, antic i modern Quant a l’ídix, de base germànica,…
estil isabelí
Art
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya.
Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les…
Hermann Suter
Música
Compositor i director suís.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, que era organista, i, mentre feia l’ensenyament secundari, estudià a Basilea amb H Huber i A Glaus Més tard amplià la seva formació als conservatoris de Stuttgart i Leipzig El 1892 tornà a Suïssa i s’establí a Zuric, on fou professor del conservatori del 1896 al 1902 i dirigí un cor masculí Aquest darrer any es traslladà a Basilea, on es feu càrrec de diversos cors i d’algunes societats musicals, com l’Escola de Música, que dirigí en 1918-21 El 1913 la Universitat de Basilea el nomenà doctor honoris causa L’any 1925 els problemes de salut l’…
Johann Philipp Förtsch
Música
Compositor alemany.
A set anys començà la seva educació musical, que amplià més tard a Bayreuth, on estudià composició amb Johann Philipp Krieger Home de vasta cultura, estudià filosofia, medicina i lleis i viatjà incansablement per Alemanya i França Entre el 1684 i el 1690 fou el principal compositor de l’Òpera d’Hamburg, per a la qual escriví dotze òperes, avui malauradament perdudes quasi en la seva totalitat En els fragments que es conserven es pot apreciar un vigorós estil personal, típicament germànic en l’ús de l’ària estròfica i en el tractament rítmic i harmònic de la relació entre música i…
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina