Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Digestió i absorció dels lípids
La major part dels lípids que són ingerits amb els aliments són triglicèrids En menor mesura també són ingerits fosfolípids, colesterol i àcids grassos en forma pura Els primers, que són atacats pels enzims digestius, són absorbits en forma d’àcids grassos i monoglicèrids En canvi, el colesterol, els fosfolípids i els àcids grassos lliures són absorbits directament en la mucosa intestinal Durant els processos de masticació i de trituració gàstrica, els lípids continguts en els aliments són fraccionats en partícules petites o en gotes de greix que arriben així al duodè De tota manera, aquest…
Les proteïnes
Les proteïnes són compostos químics orgànics d’alt pes molecular, formats bàsicament per la combinació d’àtoms de carboni, d’oxigen, d’hidrogen i de nitrogen i sovint d’un o més àtoms d’altres elements químics, com ara sofre, fòsfor o ferro Les proteïnes estan formades per l’associació de nombrosos pèptids i aquests, al seu torn, d’ aminoàcids , els quals, en tant que subunitats, s’enllacen entre ells formant cadenes més o menys llargues i complexes En la natura existeixen aproximadament vint aminoàcids diferents, que es diferencien entre ells per la seva estructura molecular La majoria de…
hortalissa

Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…
glucòlisi

Esquema de la glucòlisi
©
Bioquímica
Degradació anaeròbica dels glúcids que es produeix a l’hialoplasma cel·lular i té com a funció obtenir energia per a incorporar àcid fosfòric en forma d’ATP.
En el metabolisme aeròbic hi ha igualment aquesta via de degradació anaeròbica, que només se'n diferencia per la manera de reoxidar els nucleòtids reduïts i per la continuació de l’oxidació a partir del producte final, l’ àcid pirúvic En aquesta via, anomenada d' Embden-Meyerhof , hom pot distingir tres fases En primer lloc, la fosforilació de la glucosa, o d’altres sucres transformats en glucosa, produint glucosa-6-fosfat i la fragmentació en dos mols de triosafosfat Aquesta etapa requereix dos mols d’ATP per mol de glucosa En segon lloc, la deshidrogenació de la triosafosfat i, a través de…
Rubisco
Bioquímica
Enzim responsable de l’assimilació reductora del diòxid de carboni a nivell de glúcids en pràcticament tots els organismes fototròfics i en la major part dels quimiolitotròfics.
És l’enzim més abundant de la Terra
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Tipus de dietes
Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits En les dietes qualitatives , es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia celíaca En canvi,…
Els llegums
Els llegums són les llavors que es troben en els fruits en forma de tavella de les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses Per a l’alimentació humana, aquestes llavors, en general, se separen prèviament de la beina que les embolcalla i es deixen assecar es poden conservar així durant períodes llargs de temps Els llegums més utilitzats com a aliment humà són els cigrons, les llenties, les mongetes, les faves i els pèsols Aquests aliments, per llur duresa, s’han de coure abans de consumir-los Les mongetes verdes, que encara contenen les llavors dins de la beina, es classifiquen…
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina