Resultats de la cerca

L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…

L’1 d’agost de 1710 prengué possessió el consistori format pels següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Antoni de Solanell i de Montellà Ripoll 1670 – Sant Cugat del Vallès 1726, abat del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona diputat militar Francesc de Solà de Sant Esteve i d’Oriola, senyor de Campmajor, domiciliat a Terrassa diputat reial Josep Vilar, de Lleida oïdor eclesiàstic Fèlix Reig, canonge de la catedral de Barcelona oïdor militar Francesc de Sullà i de Gassol, donzell, de la Conca de Tremp oïdor reial Joan Andreu, mercader de Girona Francesc Antoni de…

Acte de fe Cerimònia instituïda pels tribunals de la Inquisició cap al final del segle XV Consistia en una missa, un àpat lleuger i una processó cap a la plaça pública, on els condemnats abjuraven de l’error de què havien estat acusats i eren rebuts de nou a l’Església, o bé, si no se’n retractaven, eren lliurats al braç secular i executats tot seguit Aixa, orde de l’ Orde d’origen llegendari, fundat –suposadament– per Ramon Berenguer IV a l’entorn de l’any 1150 per a honorar les dones tortosines comandades per Marina de Miravall que van salvar la ciutat –tot just conquerida– enfront d’una…

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…

La noció que avui tenim sobre l’administració, com a ciutadans d’un Estat constitucional, és totalment mediatitzada pels principis rectors que regeixen aquesta forma d’organització política estatal, basada, en primer lloc, en el concepte de la sobirania nacional o popular, però també en la separació de poders, en el principi de legalitat, en l’afirmació d’uns drets i d’uns deures fonamentals Des d’aquesta visual, l’administració consisteix en el conjunt de mitjans materials i personals que, de manera subordinada, auxilien el poder polític en la preparació i l’execució de les seves decisions…

Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…

Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals…

La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…

El mèrit personal versus la sort de l’atzar Parlar del desafiament en el joc vol dir fer referència ‘al que hi ha en joc’, a allò que els protagonistes s’hi juguen, i al tipus de repte que qualsevol aventura lúdica presenta Les possibilitats que el jugador té d’incidir en el resultat del joc i la manera en què hi intervé permeten deduir que els jocs activen diferents tipus de relacions i maneres d’arribar a assolir el triomf Hi ha jocs en què és l’atzar i no l’habilitat del jugador el que determina l’èxit en el resultat En el joc de la imatge, un ocellet és l’encarregat d’escollir la papereta…