Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de…

S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1928-63 i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona 1942 El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional SA “Infonel” Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografia 1921 editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques 1922

Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’Empordà Acabada la…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a…

Jove promesa de la nova pintura catalana a mitjan dècada de 1960, pionera en l’experimentació amb nous materials i pràctiques efímeres de l’art conceptual, és una artista radical i lliure, una investigadora que entén l’art com a camí de coneixement, espiritualitat i guariment Orientada des de jove a l’estudi de les antigues tradicions hermètiques, l’alquímia i la filosofia perenne, cultiva, com a font de creació, la pràctica del dibuix automàtic i la paraula canalitzada La relació amb la natura, la música, la dansa i les classes de pintura de Núria Llimona foren el paisatge de la seva…

Depenien de Josep Garriga i Buac, comissari de Josep I al Principat

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice…

La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…

Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en  El Correo Catalán , Tele-exprés  i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb  el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà  Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a…