Garriga Nogués Nebots, S. en C. (1915-1921)
El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S. en C.— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal. Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi. Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers. Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern. Josep Garriga-Nogués era també el president de l’Associació de Banquers de Barcelona i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona.
No es tenen dades sobre els balanços de l’empresa durant aquest període, ni tampoc del compte de resultats, atès el seu caràcter de societat en comandita.
La promoció social dels Garriga-Nogués (1921-1936)
Rupert Garriga-Nogués i Miranda, amb domicili a la casa que li havia construït l’arquitecte Enric Sagnier al carrer de la Diputació, núm. 250, morí el 1928. El seu cosí, Josep Garriga-Nogués i Roig, ocupava ja des de feia temps el càrrec de gerent del banc i era el seu primer executiu. L’any 1921, Alfons XIII li concedí el títol de marquès de Cabanes. Es casà amb la filla del seu cosí i soci Pilar Garriga-Nogués i Coll, de manera que els fills portaren per duplicat el cognom compost. Rupert Garriga-Nogués va morir el 6 de març de 1935. Uns anys abans havia cedit la gerència del banc al seu cunyat Ramon Garriga-Nogués i Coll.
Xec del Banc Garriga Nogués. El 1921 es constituí el Banc Garriga Nogués SA, que el 1951 fou absorbit pel Banco Español de Crédito.
El 30 de juny de 1922 es constituí el Banc Garriga Nogués SA, amb un capital d’un milió de pessetes, totalment desemborsat. La premsa se’n féu ressò i tot semblava indicar que havia arribat l’hora de substituir la vella societat comanditària per una d’anònima. Però, sorprenentment, no fou així. Es mantingué Garriga Nogués Nebots, S. en C. al capdavant del negoci bancari, mentre que l’anònima fou aparcada. Aquesta tenia el domicili al carrer de Rivadeneyra, núm. 4, al mateix edifici ocupat pel banc. La façana donava a la rambla de Canaletes, i la part posterior, a Rivadeneyra.
Les primeres dades comptables que en tenim són del 1922, any en què Garriga Nogués Nebots, S. en C. començà a fer arribar els seus balanços a la Comissaria de Banca Privada. Josep Garriga-Nogués fou membre del Consell Superior Bancari, creat en aplicació de la Llei d’Ordenació Bancària de 1921.
Xec del Banc Garriga Nogués, 1925.
El capital es mantingué en dos milions de pessetes, sense canvis, en tota aquesta etapa. El 1922 les reserves foren importants, amb 3,2 milions de pessetes, creades suposadament durant tots els anys anteriors. Però ara augmentaren molt lentament, de manera que el 1935 només s’havien incrementat 500 000 pessetes més. Com que el Consell Superior Bancari no donava els resultats de les empreses, només podem intuir que el banc degué crear poques reserves perquè els seus beneficis eren baixos, o bé perquè es repartien entre els socis.
Els dipòsits no comptaven gaire per a un banc dedicat a operacions sobre títols. El seu volum era, per tant, modest i irregular. En aquest període començà el 1922 amb 14,9 milions de pessetes i l’acabà molt per sota, amb 8,8 milions. Els dipòsits es concentraven en comptes corrents a la vista.
Banca Garriga Nogués. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes), 1922-1935.
La primera partida de l’actiu era la cartera de valors. I dintre d’aquesta, la meitat, o més de la meitat, corresponia a inversions en empreses privades, a les quals donava el seu servei de col·locació de títols i de Tresoreria. La baixa que experimentà aquesta cartera del 1931 endavant fou, sense cap dubte, conseqüència de la regularització dels títols d’acord amb una Borsa baixista. No hi ha informació sobre la composició d’aquesta cartera. Garriga-Nogués participà en la majoria de les grans emissions de títols d’aquests anys, però el seu paper fou sempre de segona fila. Si ens fixem en els càrrecs assumits, que podien respondre a una participació del banc, només trobem la vocalia en el Consell d’Aigües de Barcelona, a favor del primer marquès de Cabanes.
Els crèdits havien d’estar vinculats a operacions borsàries en la seva majoria: comptes corrents d’efectes i operacions de dobles, especialment.
La decadència (1939-1951)
Acabada la guerra, es tornà a posar en marxa la societat comanditària. El protagonisme l’assumí Josep Garriga-Nogués i Garriga-Nogués, segon marquès de Cabanes. La liquidació forçada del Mercat Lliure de Valors imposà la conversió d’un banc de valors en un banc comercial, un canvi difícil quan no hi havia experiència, ni estructura comercial. Els resultats no foren gaire engrescadors.
Banca Garriga Nogués. Evolució de les principals partides del balanç (en milers de pessetes), 1942-1951.
El 31 de maig de 1947 es constituí el Banc Garriga Nogués SA amb un capital de 10 milions de pessetes, totalment desemborsats. Era la segona vegada que es constituïa i ara anava de debò, ja que es féu càrrec del que havia estat fins aleshores una societat comanditària. Josep Garriga-Nogués i Garriga-Nogués, segon marquès de Cabanes, en fou el president del Consell d’Administració i director general. El capital fou cobert bàsicament per la família, amb l’entrada d’una dotzena llarga d’altres accionistes. El banc, que figurava inscrit amb el núm. 17 de la Banca Local Espanyola, ocupà llavors el lloc 86 de la mateixa classificació bancària.
Poc després de la constitució de l’anònima, el 1948, publicaren un llibre, que pretenia ser la història de la casa, amb el títol Banco Garriga Nogués, 1829-1948.
Anunci del Banc Garriga-Nogués (Destino, 1974).
En aquesta obra es destinen 78 pàgines a parlar dels primers 72 anys dels negocis de la família, amb informació força interessant per a entendre la creació i evolució del grup familiar, i dues pàgines i mitja, a donar informació del període 1901-48. O sigui, que passen de puntetes per tot el que és la història de l’empresa durant el segle XX. És evident que en aquells primers anys del règim franquista les activitats en el Mercat Lliure de Valors, oposat a la Borsa Oficial, no eren precisament un motiu d’orgull.
Pel que es desprèn del primer balanç conegut, el del 1942, el banc sofrí fortes pèrdues durant la guerra. El capital de dos milions de pessetes quedà reduït a 1,4 milions, i les reserves, a 2,4 milions. Amb 3,8 milions de pessetes de fons propis, quedà força per sota dels que havia tingut en l’etapa anterior. Ampliaren el capital, però mitjançant conversió de reserves, de manera que tot el que aconseguiren el 1946 fou tenir un capital de 4 milions, sense reserves de cap mena. L’augment fins a 10 milions, i la transformació en una societat anònima, era una exigència del moment. El 1950 duplicaren el capital, fins a 20 milions, però quedaven encara 2,5 milions en cartera, sense desemborsar. Els fons propis no eren un dels punts forts del banc.
L’absorció pel Banco Español de Crédito (1951)
L’any 1950, la gestió del banc era en mans del segon marquès de Cabanes, Josep Garriga-Nogués i Garriga-Nogués, i del seu cosí Manuel Garriga-Nogués i Planàs. La marxa de l’entitat no era res d’extraordinari. Tot i ser ara una societat anònima, continuaren sense fer públics els seus resultats, fent valer el nombre reduït dels seus accionistes.
La suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el mes de febrer del 1950 fou un cop per al banc, en forma de sortida de dipòsits. Es tractava de dos bancs similars, tant pel volum com per la seva evolució. Durant aquell exercici experimentaren una baixa del 28% dels recursos de tercers. Per a compensar aquesta pèrdua apareix un important saldo procedent de bancs, que és impossible que correspongui al moviment comercial ordinari. Quan un banc pretén influir sobre un altre, el millor sistema és col·locar-se en condició de creditor, ja que aleshores el banc deutor depèn d’ell.
El 1951, un client, amb crèdit concedit i disposat al voltant dels 15 milions de pessetes, féu fallida. Aquest daltabaix féu caure les darreres defenses del banc. Un dels accionistes, que no era de la família Garriga-Nogués, obrí converses de venda amb el Banco Español de Crédito. Es parlà en un primer moment d’un canvi del 200% per a les accions, que es rebaixà fortament, després que el banc comprador hagués analitzat els comptes del Garriga Nogués. No hi hagué oposició per part dels accionistes majoritaris, que malvengueren.
El Banco Español de Crédito es va fer càrrec del Banc Garriga Nogués el primer de gener de 1952.
Epíleg
El Banc Garriga Nogués es mantingué amb aquest nom i com a filial al 100% del Banco Español de Crédito fins el 1986. Com a conseqüència d’un fort escàndol i de les pèrdues existents en l’entitat, el Banco Español de Crédito l’aportà per a la creació del Banc Català de Crèdit, conjuntament amb el Banc Català de Desenvolupament i de les sucursals catalanes del Banco de Madrid, tots dos sota el seu control.