Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Vicente Emilio Sojo
Música
Compositor, director, professor i etnomusicòleg veneçolà.
Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial També investigà la lletra…
Josep Maideu i Auguet
Música
Compositor, organista i director català.
Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya El seu…
Paolo da Firenze
Música
Compositor italià.
Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen…
Charles-Edmond -Henry de Coussemaker
Música
Musicòleg francès.
Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de…
literatura siríaca
Literatura
Producció literària escrita en siríac.
Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…
hagiografia
Cristianisme
Biografia d’un sant.
Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…
Johann Stadlmayr
Música
Compositor alemany.
El 1603 era al servei de l’arquebisbe de Salzburg, i l’any següent, fou nomenat vicemestre de capella del prelat Mestre de capella el 1607, poc després ocupà aquest mateix càrrec a la cort de l’arxiduc Maximilià II a Innsbruck, ciutat on romangué la resta de la seva vida Stadlmayr fou un compositor prolífic i prestigiós que meresqué els elogis de M Praetorius en el seu Syntagma musicum 1618 i de WC Printz en Historische Beschreibung 1690 Les seves obres circulaven en antologies pels Països Baixos i Itàlia i es difonien en tabulatures per a teclat Compongué la seva abundant producció gairebé…
Christophe Plantin
Música
Editor de música francoflamenc.
Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals i cançons…
litúrgia
Cristianisme
Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.
En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…
Rossano
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina