Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci,…
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…
La batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa , VLigli, 1707 PB / GC El triomf de les sublevacions dels territoris de la Corona d’Aragó, al llarg dels anys 1705 i 1706, no fou acompanyat d’uns resultats equiparables a la Corona de Castella Ans al contrari, el fracàs de l’intent aliat per a consolidar l’ocupació de Madrid a l’estiu del 1706 feu que l’arxiduc Carles d’Àustria es vera obligat a retirar-se cap a València Per aquest motiu, l’exèrcit borbònic concentrà els seus efectius a la zona fronterera entre Castella i Múrcia, d’una banda, i el País Valencià de l’altra Al llarg de l’hivern del 1706 es produïren…
Coco de mar
Luís Vaz de Camões 1525-80, el gran poeta èpic portuguès, escrigué en el cant desè d’ “Os Lusiadas” “A les illes Maldives neix la planta que al fons del mar arrela sobirana, el qual fruit contra la urgent metzina és tingut per oportuna medicina” Es referia a una misteriosa planta pretesament submarina que obsequiava la gent de les illes Maldives, i de les costes malabars, singaleses i fins insulíndiques, amb uns fruits singularíssims els cocos de mar Varats a la platja, en efecte, uns cocos immensos i de forma suggestiva apareixien molt de tant en tant i com per art d’encanteri, procedents,…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
Sant Martí de Boatella (Borredà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de migjorn Hom hi pot observar una de les capelles laterals, oberta el segle XVII J Pons L’església de Sant Martí de Boatella, situada vora la pairalia del mateix nom, s’aixeca sobre un petit turó, a 760 m d’altitud, a la vall alta de la riera de Merlès, a la dreta de la riera, al peu de l’antic camí que resseguia aquesta riera des del Cobert de Puigcercós fins a l’encreuament de la riera amb el camí, avui carretera, de Gironella a Vic En aquest indret la riera forma cascades i gorgs d’una gran bellesa Aquesta església figura situada…
L’elecció de Josep Tarradellas el 1954
JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de…
Mateu Aimeric
Filosofia
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…
, ,
L’aristocràcia catalana i l’Àndalus
La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels…
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina