Situació
Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de migjorn. Hom hi pot observar una de les capelles laterals, oberta el segle XVII.
J. Pons
L’església de Sant Martí de Boatella, situada vora la pairalia del mateix nom, s’aixeca sobre un petit turó, a 760 m d’altitud, a la vall alta de la riera de Merlès, a la dreta de la riera, al peu de l’antic camí que resseguia aquesta riera des del Cobert de Puigcercós fins a l’encreuament de la riera amb el camí, avui carretera, de Gironella a Vic. En aquest indret la riera forma cascades i gorgs d’una gran bellesa. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 20,2 — y 63,2 (31 TDG 202632).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Borredà a Alpens i just davant el Cobert de Puigcercós (km 23, 5) hi ha una pista, sense cap senyalització, que cal seguir. El camí força transitable ressegueix la riera de Merlès i mena, al cap d’uns set quilòmetres, a Boatella després d’haver passat el pont de Roma. L’església és molt a prop de la casa pairal de Boatella i és visible des del mateix camí. (JPC)
Història
Sant Martí de Boatella es trobava dins els antics dominis territorials del monestir de Ripoll a la part oriental del comtat de Berga però, dependent del bisbat d’Urgell. Des dels seus orígens fou església parroquial, llevat dels últims anys en què restà abandonada.
El lloc de Boatella és esmentat per primera vegada l’any 919, en una venda feta al bisbe Radulf d’Urgell; Boatella, dins el terme de Borredà, era un dels centres juntament amb el veí lloc de Salelles, on el bisbe acumulà terres, quan ja regentava el títol de bisbe d’Urgell. Per tal d’arrodonir les seves possessions en aquest lloc, el bisbe Radulf efectuà noves compres de terres, vinyes i cases els anys 923 i 942.
L’any 940 el comte Sunifred donà al monestir de Santa Maria de Ripoll un alou que tenia a Boatella, el qual li havia pervingut per donació dels habitants del lloc.
Mort el bisbe Radulf l’any 942, cal pensar que donà al monestir de Ripoll els seus béns i, entre ells, les seves possessions a Boatella, car Radulf fill del comte Guifré i de Guinedilda fou ofert juntament amb una colla de béns, no especificats, com a monjo i futur abat de Ripoll. En abandonar el monestir, recuperà una part de la dotació i possiblement gràcies a un acord amb la comunitat ell o el seu fill Oliba retornaren els béns al monestir ripollenc.
L’església és esmentada ja l’any 1094. Va mantenir la seva categoria parroquial fins al segle XIV, car la visita del deganat de Berga l’any 1312 confirmà aquesta titularitat. En una data incerta del segle XIV passà a ser sufragània de Santa Maria de Borredà en quedar el lloc despoblat, possiblement pels efectes de la Pesta Negra.
D’aquesta manera hom evitava les contínues pressions del monestir de Ripoll per tal de fer-se amb el domini de l’església.
Sembla, amb tot, que vers el segle XIV, el prior de Sant Jaume de Frontanyà tenia jurisdicció sobre l’església de Boatella i havia de preocupar-se de la provisió dels rectors.
Al segle XVIII Sant Martí era sufragània de Sant Vicenç de Palmerola i després del concordat de l’any 1835, essent sufragània de Santa Maria de Borredà, passà definitivament a dependre del bisbat de Vic.
Els segles XVII i XVIII els amos de la veïna masia Boatella es cuidaren de la reedificació de l’edifici tant interiorment com exteriorment. La primera campanya d’obres tingué lloc l’any 1611, segons consta en la llinda de la porta, la qual té al centre l’escut de la família Boatella, que consisteix en un bou, un anagrama amb la llegenda ATELLA i un arbre o bosc petit en la meitat inferior.
L’interior del temple fou decorat al començament del segle XVIII. El retaule de l’altar major, totalment destruït, portava la data 1730.
La cripta, o petit recinte funerari que fou practicat a la capella servia per a sebollir els morts de la família Boatella.
L’església actualment es troba abandonada i sense culte. (RSR-JVV)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, en la qual són perfectament apreciables les reformes sofertes en el transcurs de la seva història, reformes que canviaren completament el seu aspecte original.
J. Pons
L’església de Sant Martí de Boatella és un exemplar romànic molt modificat. Conserva ben poc de l’obra primitiva car durant els segles XVII i XVIII fou modificat notablement l’edifici original. Sant Martí de Boatella era una església d’una sola nau rectangular, orientada a llevant, i possiblement coronada per un absis que fou substituït al segle XVIII per l’actual sagristia rectangular. L’estat deficient de conservació de l’edifici no permet, però, assegurar l’existència d’aquest absis com tampoc el tipus de coberta, tant de l’absis com de la nau, que suposem de volta de canó a la nau i de quart d’esfera a l’absis.
La porta original devia obrir-se al mur de migjorn; malauradament és perduda i creiem que devia ser anul·lada en construir, el segle XVII, la capella lateral. En aquest mur de migdia es conserven encara dues finestres de doble esqueixada, difícilment visibles per la brossa que el cobreix. El mur de tramuntana és totalment llis.
La volta actual, parcialment enfonsada, és del segle XVII i cobria en tres trams, la nau original, pel que fa a les seves dimensions. D’aquesta reforma del segle XVII és també l’enrajolat interior, l’arrebossat dels murs, el retaule de totxo de l’altar, en el qual figura la data 1730, i les capelles laterals.
Vista de l’Interior de la nau de l’església amb la capçalera al fons. La coberta del temple és, com es pot veure, esfondrada.
J. Pons
Al segle XVII, concretament l’any 1611, fou oberta la porta nova del mur de ponent de l’església, una porta amb llinda que és decorada amb l’escut dels Boatella (un bou, un anagrama amb les lletres atella i un arbre). Al segle XVIII fou construïda la cripta sepulcral al bell mig de la nau.
Al mur de ponent es conserva un rústec campanar d’espadanya, de doble obertura, amb dos arcs de mig punt i cobert a doble vessant.
El conjunt de l’església és tancat per un mur, llevat del cantó de tramuntana, que incloïa el cementiri. (JPC)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic, Vic 1945-52
- Gran Geografía Comarcal de Catalunya, vol. 2, Ed. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona 1981, pàg. 317
- Manuel Rovira: Un bisbe d’Urgell del segle X: Radulf, a “Urgellia”, vol. III, La Seu d’Urgell, 1981, pàgs. 168, 169, 179 i 182
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica .1. Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 223. (RSR-JPC)